El diumenge va ser un dia estrany a Peralada. La rutina va quedar feta miques. No hi va haver futbol. Ni tampoc hi era en Miquel Cristina, l'encarregat de material del primer equip. La pluja va aigualir l'espectacle al damunt de la gespa, en un dia de trist record per al vestidor, club i poble. Hores després, comiat massiu cap a Cristina, a l'espera que el Comitè de Competició s'encarregui avui, o a tot estirar demà, de decidir quan es jugarà finalment el matx amb el València Mestalla. Un partit «importantíssim», com el definia ahir Chicho Pèlach. El tècnic, encara «afligit» per les circumstàncies, es mostrava convençut que el seu equip, instal·lat en la penúltima posició, se'n sortirà. De la pèrdua de Miquel Cristina, una persona «molt estimada» per tothom. I també esportivament parlant. «Segur que els resultats arribaran i tard o d'hora agafarem el camí correcte. Sigui contra el Badalona o el València, quan ens toqui jugar».

Perquè diumenge no va poder ser. El camp estava «impracticable» per la gespa i «des del primer moment» va quedar clar que calia ajornar el matx. «Hauria estat un drama jugar», avisava Chicho. Considerava que l'espectador hauria estat del tot perjudicat, però també avisa que «hi havia risc de lesió i el primer és la salut del jugador». Un cop això va quedar clar, tocava posar-hi remei i cap de les dues parts es va acabar posant d'acord. «El Mestalla volia jugar avui (ahir per al lector). És lògic, després del viatge. Però amb la pèrdua d'en Miquel, el club volia decretar uns dies de dol per respectar la seva pèrdua. Venim de l'enterrament i no és dia per jugar un partit. Ara estem pendents de la decisió», explicava Chicho, a qui li és «indiferent» quan es triï. «El dia que la Federació digui, endavant», deia. Això sí, té coll avall que la victòria és innegociable. «És un partit importantíssim, com també el del cap de setmana a Badalona. És un rival directe i tots dos estem en descens, així que necessitem els punts. Hem de mirar de guanyar-los. La línia és bona i les sensacions, positives. N'estic segur que ens en sortirem». Creia Chicho que ara el seu equip ha «canviat la dinàmica» i que això els donarà un cop de mà. «Sabíem que els inicis no serien fàcils pels motius que hem comentat sempre. Per fi hem trobat la línia, encara que som penúltims i ens queda molta feina per fer».

Partit a banda, també va recordar la figura de Miquel Cristina. «Era una persona molt estimada i agraïda, que sempre tenia un sí per a tothom. Era molt servicial, es feia estimar i pensava més en els altres que no pas en ell mateix. És aquella persona a qui sempre et ve de gust veure. Era tot bondat. No podíem jugar avui (dilluns), era un dia per respectar-lo i plorar-lo». Chicho, com la resta de la plantilla, club i també gent de futbol, van assistir ahir a l'enterrament. «Es mereixia això. Entenc que hagi pogut despertar tanta admiració i respecte pel temps que porto al club». Cristina, encarregat del material del primer equip, feia una quarantena d'anys que estava vinculat al club. Anava a tots els desplaçaments acompanyat del seu germà Jaume i tots dos sopaven al costat del cos tècnic. «Eren com dos mes, molt propers». La intenció és que en Jaume continuï. «Volem que ho faci, que ens ajudi i que estigui amb nosaltres».

Una mostra de tot el que deia Chicho la reflectien les xarxes socials. Clubs com el Palamós, Llagostera, Farners, Santfeliuenc, Horta, Lleida Esportiu o Conquense, entre molts altres; juntament amb jugadors com Marc Carbó, Xavi Boniquet, Aleix Feixas, Guillem Cornellà, Pol Compte i molts més van tenir paraules de record i d'agraïment per a Miquel Cristina.