22 de novembre de 2018
22.11.2018
Diari de Girona
Jofre Mateu. Exfutbolista.

«Espero un derbi obert, encara que ara l'Espanyol va un pas per davant»

22.11.2018 | 01:20
Jofre Mateu, en una imatge d'arxiu

Jofre Mateu tenia 32 anys i una extensa carrera en el món del futbol. Les havia vist de tots colors; experiècia a Segona B, Segona A i també Primera, així com algun ascens i descens. Però va ser a Girona on va viure una de les temporades que més l'han marcat. Perquè va aprendre moltes coses, tot i l'edat i el currículum. També perquè va gaudir i perquè es va sentir estimat. Un dels artífexs de tot plegat va ser Joan Francesc Ferrer, Rubi. Ara està meravellant a tothom a l'Espanyol, però ja llavors va demostrar a Montilivi de què era capaç. Jofre i ell van coincidir en un vestidor. Però és que a més, per tancar el cercle, l'Espanyol és un dels equips en què el d'Alpicat hi ha jugat alguna vegada. Ha tocat totes les tecles suficients per dir la seva sobre el derbi d'aquest diumenge a l'RCDE Stadium. Per parlar del conjunt blanc-i-blau, també de com veu el Girona i de valorar el present i també el passat de Rubi.


La primera, de cara a barraca. Què n'espera del derbi?

Tenint en compte com està l'Espanyol i que juga a casa, el veig molt fort. Ja no només per la dinàmica que porta, que és bona. Sinó també perquè els seus jugadors estan vivint un bon any. Una cosa molt típica de Rubi. Ara bé, el Girona ha demostrat també que és capaç de sumar punts de manera inesperada. Espero un partit obert, encara que per tot el que he dit, trobo que l'Espanyol està un pas per davant ara mateix.

L'Espanyol, oblidant els últims mals anys, juga a un bon nivell i a la part alta. Però el Girona sense patir tot just en el seu segon any a Primera. Quin dels dos equips li sorprèn més?

Potser l'Espanyol. Jo ja m'imaginava que amb Rubi les coses podien anar bé. Però ni jo ni segurament ningú es pensava que tot plegat funcionaria així! I que no em sorprengui gaire com està el Girona és una molt bona notícia i diu molt de l'equip.

Dues respostes i en totes dues apareix el nom de Rubi. Creu que ell ha estat clau pel bon paper de l'Espanyol?

Quan les coses no van bé les responsabilitats van dirigides cap a l'entrenador. No sol passar a l'inrevés, quan el rendiment d'un equip és positiu. Això hauria de ser més habitual. El conec i estic convençut que la seva figura és molt important en aquest vestidor.

Com el recorda a Girona?

És una de les etapes més maques de la meva carrera i si destaca és per l'entrenador que va tenir. Al marge de la seva capacitat, que la té, és que és una persona molt treballadora. Sempre el recordo molt enfeinat, dedicant moltes hores al futbol. Tenia en compte el màxim de coses possible. Ens va ensenyar a molts jugadors, jo inclòs, a gaudir del futbol.

Rubi és un dels entrenadors amb qui més ha gaudit d'aquest esport?

Segurament, sí. L'any en què vam coincidir a Girona va ser molt maco. Era el meu primer any al club. No sé si és la que més he gaudit de totes, perquè tampoc tenia tots els minuts que m'hauria agradat tenir... A més, d'altres anys les coses positives a nivell de grup han anat de la mà de la satisfacció a títol personal. I també he pujat de categoria, cosa que llavors no va passar. Però sí que és cert que aquella temporada vam ser una autèntica família. L'aprenentatge personal, independentment del meu bagatge, va ser molt gran.

Abans havia jugat una temporada a l'Espanyol. Va ser bastant diferent, no?

Sí, totalment. No vaig poder gaudir aquell any perquè l'entrenador que hi havia aleshores a l'Espanyol (Miguel Ángel Lotina) no va confiar en mi. Era un salt important a la meva carrera. Venia de baixar amb el Llevant i fitxava per un equip que participava en competició europea. Era com una mena de consagració per a mi. Però no va acabar de rutllar.

Allà va compartir vestidor amb Gorka Iraizoz, ara al Girona. Li crida l'atenció que no jugui?

Sí. Ell va venir aquí amb la idea d'acabar la seva carrera competint, perquè entenia que no ho podia fer a l'Athletic. S'ha trobat que la competició i que també la competitivitat amb Bounou, que ho està fent molt bé, li està fent viure una situació que no s'esperava. Ara, em consta que ho està païnt prou bé; no hi estava acostumat i n'està aprenent moltíssim.

Espanyol i Girona són dos clubs molt diferents?

Sí, tot i que el Girona ha canviat bastant des que jo hi vaig estar. Però l'Espanyol és una entitat gran. En canvi, el Girona fins fa quatre dies era encara un club prou petit. Més familiar, on tot és còmode i està a mà.

Li agrada que la Lliga sigui tan igualada aquest curs?

Crec que és una molt bona notícia. M'ha sorprès, però també ho celebro. M'esperava la dinàmica de sempre, amb els dos grans emportant-s'ho tot. Però no acaben d'estar al nivell que podrien estar.

Ara veu el futbol des de l'altra perspectiva, comentant partits de Segona per Gol TV. Li ha servit per tenir una altra perspectiva?

Sí, i tant. Primer, em vaig treure els dos primers cursos per ser entrenador. I després, no he fet més que veure el futbol des de fora. Va bé per comprendre-ho d'una altra manera. Puc dir, sense embuts, que ara sé més de futbol que no pas fa dos o tres anys enrere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes