La Unió Esportiva Olot va aconseguir treure un empat molt valuós davant l'Alcoià, tenint en compte que els visitants es van avançar en el marcador al minut 30 de partit, gràcies a un gol de Lino, i es van replegar executant un pla defensiu gairebé impecable. L'empat, obra d'Hèctor Simón de penal, no va arribar fins al minut 93 de partit. Va valer la pena.

Els olotins van iniciar el partit, com ja és costum, intentant tenir l'esfèrica per sotmetre l'equip rival, però aquesta vegada els va costar més del compte. L'Alcoià va sortir amb una línia de cinc defenses, tres migcampistes i dos atacants per jugar replegats i buscar fer mal al contraatac, un sistema amb el qual van actuar per segona setmana consecutiva. L'equip de Garrido no es va trobar gens còmode durant els primers 45 minuts. Els de Vicente Mir van plantejar un partit molt físic, pressionant a dalt la sortida de pilota dels olotins i buscant que el joc aeri predominés per davant del joc ras. Durant molta estona els va sortir bé; afortunadament, la insistència volcànica va tenir premi.

Els de Garrido van intentar tenir paciència amb la pilota als peus i no veure's sobrepassats per la pressió de l'equip rival, però al minut 30 de partit va arribar el gol inesperat de l'Alcoià, per part de Lino, que obligava l'Olot a haver de remar el que quedava de primera meitat i tota la segona part. El davanter equatorià va pressionar Ginard, que va intentar refusar l'esfèrica amb un xut en llarg amb la mala fortuna que va rebotar a les cames de Lino i la pilota va acabar entrant a la porteria defensada pel mallorquí. Coses que passen.

Hèctor Simón va intentar respondre amb un xut llunyà dos minuts més tard d'encaixar el gol, però la rematada no va posar en problemes el porter valencià, Miguel Bañuz. Abans de finalitzar la primera meitat també la va tenir Marc Mas per fer l'empat amb un xut dins l'àrea, però va aturar sense dificultats el porter de l'Alcoià. No seria fins al tram final del partit que els olotins podrien mostrar una rialla.

Esperit volcànic

A la segona meitat els olotins van imprimir una marxa més al matx. Va amb el seu caràcter. En la primera jugada tornant del descans Marc Mas va tenir una nova ocasió per empatar el partit. Durant tota la primera meitat es va jugar al que volia l'Alcoià i Garrido va donar entrada a Alfredo per agitar el partit. Una decisió intel·ligent.

L'electricitat del jove olotí va contagiar la grada, endollada com de costum, i els de Garrido semblaven anar de menys a més. Els de Vicente Mir van deixar clar a l'Olot que per terra no podrien jugar i Garrido va optar per donar entrada també a Marc Nierga per acompanyar Marc Mas i Cosme en atac. Si l'Alcoià creia que l'Olot es rendiria, estava equivocat.

Els garrotxins van bombardejar l'àrea visitant amb pilotes aèries, però Primi, Ruso i Navarro es van mostrar molt sòlids durant els 90 minuts. Finalment, a força d'insistir, els de Garrido van aconseguir provocar un penal al minut 93 després que Tomás Ruso agafés de la samarreta Nierga dins l'àrea defensada per l'Alcoià. Hèctor Simón va agafar la responsabilitat de llançar-lo i el va transformar en gol per donar l'empat definitiu a l'equip olotí en els últims sospirs del matx. La decisió, però, no va agradar a tothom. Un cop acabat el partit, Vicente Mir, el tècnic de l'Alcoià, va sortir corrent cap a l'àrbitre mentre li deia «subnormal», i els seus companys del cos tècnic l'havien d'aguantar a la força.

Amb l'1-1, la Unió Esportiva Olot aconsegueix un punt més que li permet seguir sumant, encadenar sis partits consecutius sense perdre i mantenir la vuitena posició a la taula classificatòria, cosa que els dona una relativa calma. Amb aquesta actitud, aniran a més.