05 de desembre de 2018
05.12.2018
Spar Citylift Girona 6551Uniao Sportiva

La victòria és el que acaba comptant

L'Spar City derrota l'Uniao Sportiva de Les Açores en el partit més lleig d'aquesta temporada a Fontajau i continua invicte a l'Eurocup.

05.12.2018 | 21:17
La victòria és el que acaba comptant

Un cop acabat el partit, i amb la tranquil·litat de veure que el seu equip seguia invicte a l'Eurocup, Èric Surís somreia a la roda de premsa i recordava que, encara que poca gent el creiés, ell ja havia dit que l'Uniao Sportiva és «un equip incòmode, amb una estructura d'equips molt diferent de la qual estem acostumats i que a qui cap rival ha guanyat fàcil». I la seva part de raó tenia. L'Uni té tots els números de ser un dels millors vuit equips de l'Eurocup al final de la primera volta, però ho serà després de mastegar sorra, en definició del mateix Surís, per guanyar l'equip de les Illes Açores en el pitjor partit d'aquesta temporada a Fontajau.

El 65-51 final amaga gran part del que va passar ahir a Fontajau. Un triple de Núria Martínez a dos minuts del final posava l'Spar Citylift Girona amb més de deu punts d'avantatge en el marcador en tot el partit (58-47). Fins llavors, l'Uni se les havia vist negres per desempallegar-se d'un equip que tothom, o gairebé, pensava que marxaria de Fontajau encaixant un correctiu i, en canvi, en menys de tres minuts ja havia obligat Surís a parar el partit demanant temps mort. Les portugueses s'havien posat 0-10 en el marcador, el seu màxim avantatge seria un 4-17, castigant un Uni que havia sortit poc per la feina. O això semblava.

Ràpidament, després de l'ensurt inicial, les jugadores de l'Uni es varen posar les piles i van començar a fer el que havien de fer. El partit va ser molt lleig, però no fer manca de voluntat de les jugadores. Si no per la seva falta d'encert. L'equip de Surís movia la pilota, feia una passada més i trobava la companya alliberada per fer un bon tir. Que el fallava... Sense encert era impossible que l'Spar Ciytlifft Girona decantés el partit contra un Uniao que, jugant pràcticament només amb el seu cinc inicial, plantava cara jugant totes obertes i amb la seva única pivot gran, Coulibaly, tirant triples amb un encert sorprenent (29 dels 51 punts de l'Uniao Sportiva van ser seus). I així el partit es va mantenir en un frec a frec fins poc abans d'acabar. A cinc minuts per acabar, Surís encara demana temps mort perquè no ho veia clar (50-45). I, de fet, fins al triple de Núria Martínez en el minut 38 (58-47) ningú ho va veure del tot clar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes