Fa falta l'últim impuls perquè tot acabi de rutllar. El Peralada-Girona B va acabar cedint ahir davant l'Hèrcules (1-0), un gran rival que van aconseguir tenir contra les cordes durant bona part del partit. Al final, però, sempre falta el gol decisiu. Els nois de Chicho Pèlach pequen en atac i la que es va viure al Rico Pérez va ser una prova més. Tot i incomodar al rival amb la pilota als peus, al conjunt blanc-i-verd li va costar arribar a l'àrea local per poder generar veritable perill. Qui més va insistir va ser Pau Miguélez, que va disposar de bones ocasions amb la mala sort de topar sempre amb el porter Ismael Falcón o la defensa alacantina. En canvi, Carlos Martínez no va perdonar i, amb un intent frustrat al primer temps, a la segona part va superar Marc Vito amb un gran gol que donava un càstig excessiu al Peralada.
Els xampanyers van arribar al Rico Pérez decidits a tot. L'escenari era l'ideal i calia treure'n profit. Ben aviat van demostrar-ho adjudicant-se el control de la pilota, però no va ser suficient per fer mal a un Hèrcules inspirat i decidit a pressionar constantment a l'àrea blanc-i-verda. La debilitat en atac del Peralada va fer-se més que evident i, tot i superar les línies de pressió amb el joc ofensiu de Iago López i Kilian, les ocasions sempre s'acabaven esvaïnt. Pau Miguélez va insistir amb tres xuts cap a la porteria d'Ismael Falcón. No hi havia manera de fer patir la defensa rival. Entre tot, els locals van disposar de les millors oportunitats. Emaná ho va provar dues vegades amb el cap als primers quinze minuts. La més clara va ser al 27. Carlos Martínez va desfer-se de la defensa peraladenca per plantar-se tot sol davant Marc Vito. Per sort, se li va fer de nit i no va trobar la porteria.
Els de Chicho van respondre amb un xut llunyà de Miguélez, que va acabar directe a les mans de Falcón. Ningú era capaç de trencar el partit, que entre la pressió d'uns i el toc defensiu dels altres es va mantenir igualat durant tot el primer temps.
Carlos Martínez no perdona
Sent conscients de les mancances i bones sensacions que els havia deixat la primera part, ambdós equips havien de posar una revolució més per desfer la igualtat al terreny de joc. El que no s'esperaven els de Chicho és que l'Hèrcules diria alguna cosa més, reforçant la verticalitat per les bandes. I el seu killer va acabar-ho de rematar amb un golàs que deixava tocat al Peralada. Amb un bon control i definició, Carlos Martínez va posar la pilota al fons de la xarxa sense deixar marge a Vito, que no va poder impedir la diana.
Abans, Miguélez havia centrat una falta perillosa que va acabar topant amb la barrera alacantina. I una altra pilota al primer pal, que va atrapar el porter sense problemes. Tot i el resultat en contra, els empordanesos no van abaixar els braços. El tècnic blanc-i-verd va esgotar els canvis per donar toc ofensiu al seu equip. L'entrada de Paik, Yuya i Àlex Pachón va donar frescor a l'equip per fer patir de valent a un Hèrcules que no les tenia totes. El Peralada va reforçar-se per tal de pressionar amb força als últims minuts, i així col·locar pilotes dins l'àrea rival que mai s'acabaven de definir. No tenia temps i el gol es resistia. No hi havia manera. La derrota, però, amb el cap ben alt. Tot i tenir el marcador a favor, l'Hèrcules va patir fins al final perquè no podia acabar de dominar la situació. Els xampanyers van lluitar molt meritòriament per posar l'empat, però al final van sortir malparats una altra jornada tot i el gran nivell sobre el terreny de joc. Són cuers de Segona B, sí, però encara tenen molt a dir abans d'acabar l'any.
