«Vull un equip competitiu i capaç de jugar amb diversos esquemes i en diferents contextos». Aquesta ha estat la frase més repetida de Raúl Garrido des que va començar el curs. Durant la pretemporada, el tècnic de l'Olot va provar diversos esquemes, des del 3-4-3, fins al 3-5-2, passant pel 4-3-3. Malgrat això, com diria Pep Guardiola «això només són números de telèfon». El que vol Garrido va més enllà de l'esquema. La Segona B és una categoria molt competida on s'ajunten equips amb estadis gegants, com l'Hèrcules, que juga al Rico Pérez amb capacitat per gairebé 30.000 aficionats, i equips amb camps de dimensions reduïdes, com L'Almozara de l'Ebro o Son Malferit de l'Atlètic Balears.
Així, els esquemes principals i més utilitzats de l'Olot són el 3-5-2 o el 3-4-3. La línia de tres defenses va donar la salvació la temporada passada i està oferint bons resultats en el present. Els de Garrido aposten per tenir la possessió de l'esfèrica, realitzar atacs posicionals, ser profunds i defensar a través de tenir la pilota i que el rival la tingui el menys possible o en zones poc perilloses. Aquesta és la identitat de l'equip olotí, però el conjunt de La Garrotxa ha demostrat ser capaç d'adaptar-se a altres contextos i situacions.
Tanmateix, no sempre un equip pot ser 100% fidel al seu estil. Qui no s'adapta a les circumstàncies no sumarà punts en partits on cal deixar l'orgull de costat i acceptar que s'ha de jugar de forma més pragmàtica. L'Olot està sabent dur-ho a terme. Ha visitat camps de dimensions reduïdes davant equips amb defenses sòlides que practicaven un joc molt directe. La primera prova va ser Son Malferit, on l'equip va sortir amb dos davanters, Mas i Nierga, sabent a què s'enfrontava, però el pla no va sortir bé i el Balears es va endur els tres punts (1-0). La segona prova en un context d'aquest tipus va ser diumenge passat a Saragossa contra l'Ebro. Els de Garrido sabien que tindrien un equip sòlid, rocós i difícil de sorprendre a través de mastegar massa les jugades i va apostar per un joc més directe amb referències ofensives de gran estatura com Cosme o Barnils. L'equip va sumar un punt valuós (0-0), però va tenir bones oportunitats per guanyar.
Grans estadis i la climatologia
En una altra ocasió, es van trobar amb el cas contrari. Els garrotxins han jugat aquesta temporada a Montilivi davant el Peralada, un camp de Primera amb dimensions molt grans i davant un rival que aposta per tenir la pilota. En aquest matx els de Garrido van replegar-se una mica més del compte per sorprendre al contraatac i van aconseguir endur-se els tres punts (0-1).
Una altra adversitat que va haver de superar l'Olot va ser la del temporal. En el partit, a casa, davant el Castelló, les pluges van deixar un camp impracticable on era impossible jugar la pilota rassa. Els olotins van sortir amb dos puntes, Cosme i Mas, i amb Barnils al mig del camp però carregant molt l'àrea rival, perquè el joc aeri era l'única manera de crear perill. L'equip es va adaptar a les circumstàncies, va competir i va sumar un punt més (1-1), com també ho va fer davant l'Alcoià, que va defensar amb tots els jugadors en camp propi durant tot el partit, pressionant molt la recepció dels jugadors interiors de l'Olot i fent impracticable el joc habitual dels garrotxins. Garrido va apostar per donar entrada a Nierga i ajuntar-lo a dalt amb dos davanters més com Marc Mas i Cosme per penjar pilotes a l'àrea. Finalment, va ser el mateix Nierga qui va provocar un penal que va transformar en gol Héctor Simón en l'afegit (1-1).
