Girona tenia ganes de veure l'Uni derrotant Salamanca. El Perfumerías Avenida no havia perdut contra l'Uni des de l'abril del 2017, en el segon partit de la final de fa dues temporades, i a l'afició gironina tenia clar que ahir podia ser el dia. I els aficionats no varen fallar. Els de cada setmana i els que es reserven només pels partits grans. Grans com els d'ahir en que Fontajau va fregar el ple amb prop de cinc milers d'espectadors entre les graderies, les cadires a peu de pista i l'antiga grada jove dels temps de l'ACB que es va desplegar per primer cop en un partit de l'Spar Citylift Girona.

L'afició va respondre i l'equip encara més. La posada en escena de l'equip, amb un primer quart d'autèntica pel·lícula, va servir perquè la gent encara s'animés més i els decibels de Fontajau es van mantenir a dalt des de la mateixa presentació en la que gairebé no es varen ni sentir els noms de les jugadores de l'Avenida. El públic de Fontajau és de bàsquet, però, majoritarìàment, també molt de país i amb, l'ajuda dels cartells d'independència que l'ANC havia repartit a l'entrada del pavelló, el partit d'ahir també va tenir un fort component de reinvindicació política. Abans de començar ja es va desplegar una pancarta gegant amb la llegenda «Freedom» (llibertat en anglès) i el primer temps mort es convertia en un clam en favor dels presos polítics amb la majoria de la gent dreta. Entre el tercer i l'últim quart, els crits es varen repetir canviant el lema de «Llibertat presos polítics» per «independència».

Ahir, a diferència del que sol ser habitual en molts partits de l'Uni com bé s'encarregava de recordar abans del partib amb un tuit el director esportiu, la llotja de Fontajau estava plena. Els polítics no van faltar a la cita amb el president del Parlament, Roger Torrent, encapçalant una llotja on també hi havia l'alcaldessa Marta Madrenas, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, o l'ara diputada al parlament i durant anys entrenadora del primer equip de l'Uni, Anna Caula.