Encallats allà mateix, tant un com l'altre. La manca d'efectivitat va tornar a pesar ahir al Peralada-Girona B, que va acabar empatant contra el València-Mestalla (1-1). Cap dels dos filials va aprofitar l'ocasió per desmarcar-se i sortir de la zona de descens. Els xampanyers van ser els qui millor ho van tenir per endur-se els tres punts. Se'ls van treballar, però no hi havia manera. Fos com fos, sempre apareixien les mans de Cristian per evitar el gol local. Cap dels davanters se'n va sortir. Ni Kevin Soni, ni Mario, ni Pau Miguélez, ni Àlex Pachón, ni Jofre. Al final, va haver de ser el capità Èric Montes l'encarregat de posar l'empat per diluir una mica la frustració que s'estava vivint a Peralada. I és que a la mínima que van poder els valencians van saber treure profit de les errades locals per avançar-se en la primera part amb una pilota de Merentiel que va superar el porter José Suárez, en una acció que segurament podria haver-se evitat. Tot això, el dia que el conjunt alt-empordanès va comptar amb espectadors d'excepció com eren el president del Girona, Delfí Geli, i jugadors com Àlex Granell o Pere Pons. Eloi Amagat tampoc s'ho va voler perdre.

De res va servir trencar el gel dissabte passat aconseguint la primera victòria al Municipal. El mateix guió de sempre, va tornar a reproduir-se ahir a Peralada. Com un fantasma. L'impecable treball col·lectiu de l'equip per generar perill a l'àrea blanc-i-negra va quedar envà i, al mínim error, el filial del València no va perdonar. Al minut 16, Merentiel va avançar als rivals amb una diana que va fer mal als xampanyers. Sobretot, a Suárez. El porter asturià, que en un primer intent aturava la pilota, va veure com se li aquesta escapava entre les cames i creuava lentament la línia de gol. La situació pesava, però els locals van fer el cor fort per seguir la dinàmica marcada des d'un bon principi amb un Mario incansable per fer anar de bòlid la defensa valenciana. L'extrem va ser un corcó provant sort davant d'un porter imbatible. Cristian ho aturava tot. Soni, determinant però poc assertiu, va tenir la primera ocasió. El camerunès va rebre una pilota de Miguélez, se la va col·locar i la va disparar directament a les mans del porter. També Miguélez va enviar un xut des de la frontal que anava amb bona intenció cap a la creueta. I Mario, que, una vegada superat l'equador del primer temps, en va tenir un parell de molt clares. La millor al 33, quan va tocar amb el cap un refús de Cristian, després d'escapçar un cacau de Soni. De la mateixa manera, va provar-ho Santi Bueno abans d'arribar al descans.

A la represa, els xampanyers van sortir igual de ben plantats i van trobar-se un València més enfortit que no dubtaria en fer més mal. Uros Racic va ser el més insistent, però entre tots plegats van aturar-lo. El nivell del Peralada era molt alt i, segurament quan menys s'ho esperaven, va arribar la recompensa. Al 74, Montes no va fallar posant l'empat. El migcampista va agafar dins l'àrea una pilota de Giorgi, sorgida d'una jugada de córner, engaltant-la al fons de la xarxa. A partir de llavors, només calia remuntar. Giorgi i Andzouana van tenir opcions reals de mracar el 2-1 en els minuts finals, però l'esfèrica també va escapolir-se dels tres pals.