L'Espanyol no aixeca el cap. Ahir, al Wanda, va encaixar la sisena derrota consecutiva, tot i mostrar-se competitiu i gaudint d'ocasions per marcar. Però va topar amb un Atlètic llançat, que encadena tres victòries i que va tenir en Oblak i Griezmann els seus protagonistes. Els de Rubi continuen negats. No marquen i tampoc guanyen. Fa un mes i mig que no celebren cap punt; una ratxa nefasta que l'està allunyant de les posicions capdavanteres i que ha instal·lat el nerviosisme a l'entorn.

L'Atlètic, de la seva banda, manté la seva particular persecució del Barça. Oblak i Griezmann van ser els millors del partit. Però el primer temps, llevat de la fogonada local del principi i la reacció al tram final, va ser de l'Espanyol. Quan va tenir la pilota, quan es va treure del damunt la pressió, va dirigir el duel a prop de les seves pretensions. No constantment però sí en un volum molt més apreciable que el del conjunt blanc-i-vermell, enredat en el jeroglífic que se li presentava cada vegada que havia d'atacar. En estàtic, amb la possessió, o a la contra, amb verticalitat, sempre ha acabat en res en tot el primer acte... excepte quan l'acció era de Griezmann.

Només ell va disparar a portal. Primer amb un cop d'esquerra en el minut 20; després, ja quan s'acostava el descans, amb una rosca amb la dreta i, instants més tard, amb una volea dins l'àrea, totes rebutjades amb dificultats per Diego López. Entre tanta ocasió va aparèixer Oblak. Un mur omnipresent que va evitar els gols de Granero i Borja Iglesias. I quan no era l'eslovè, li tocava al pal refusar el xut de Leo Baptistao.

Enredat l'Atlètic, només va respirar al quart hora de la represa, en un embolic dins l'àrea que va acabar amb penal sobre Koke. Havia marcat Correa, però després que s'assenyalés la pena màxima. El VAR va confirmar que tocava xutar des dels onze metres. Griezmann ho va fer i va marcar l'1-0.

El gol no va fer reaccionar l'Espanyol, que no va mostrar la mateixa imatge que en els primers 45 minuts. Només va forçar unes quantes sortides de punys d'Oblak i es va haver de resignar a la derrota. La sisena consecutiva. Una inèrcia més que negativa per tancar l'any, just en la temporada en què Rubi i els seus havien despertat certa il·lusió.