S'acaba el 2018 i toca fer balanç. En línies generals ha estat un molt bon any per a l'Olot. La primera meitat del 2017 va ser molt positiva per als olotins, que van assolir el seu retorn a Segona B, però no van acabar del tot bé l'any tenint en compte que el 31 de desembre es trobaven en descens, a 4 punts de la salvació. Tot i això, i com se sol dir: «any nou, vida nova», i els olotins van començar el 2018 de la millor manera. Ja amb Raúl Garrido a la banqueta (va arribar a l'equip el novembre de 2017), l'Olot va empatar 1 a 1 en el primer partit de l'any davant un dels grans de la categoria: l'Hèrcules. A partir d'aquí, en els 18 partits restants de temporada l'equip només va perdre 5 partits i va aconseguir 7 victòries i 6 empats. Aquests bons resultats van fer que l'Olot capgirés la situació i arribés a l'última jornada depenent de si mateix per salvar-se, fet que semblava gairebé impossible a principis d'any.

Un gol per al record

El dia 13 de maig de 2018 es va produir el que ha estat el moment de màxima eufòria per a l'equip olotí en tot l'any. Era l'última jornada de lliga i l'Olot l'enfrontava estant fora del descens amb 42 punts per davant de Llagostera (41), Atlètic Balears (41), Formentera (41) i Atlético Saguntino (40). Una victòria feia que els garrotxins romanguessin una temporada més a Segona B, però un empat o una derrota davant l'Elx, a casa, feia que no depenguessin de si mateixos per salvar-se. Quan faltaven 5 minuts per al final de tots els partits de la jornada de diumenge, l'Olot estava salvat perquè, malgrat estar empatant 1 a 1 davant l'Elx i que l'Atlètic Balears estigués guanyant 3 a 1 el seu partit, el Formentera i l'Atlético Saguntino estaven perdent els seus respectius partits. Un gol a favor dels olotins els donava la salvació, un gol en contra els condemnava a jugar el play-off de descens, ja que el Llagostera estava empatant al Rico Pérez.

Al minut 86 va arribar el gol de Sory Kaba per part de l'Elx (1-2) i va provocar un silenci sepulcral al Municipal d'Olot.

Molts ja es veien una altra vegada a Tercera, però al temps de descompte els volcans van esclatar amb el gol de Roger Barnils (2-2), que donava la salvació als olotins. Quan tot semblava perdut, els jugadors garrotxins no van abaixar els braços i van tenir la seva recompensa amb el gol de Barnils, que aquella tarda es va vestir d'heroi per primer cop.

Un inici de temporada històric

Després d'unes merescudes vacances el conjunt olotí va tornar al juliol amb més força que mai per enfrontar una nova temporada. El club va aconseguir mantenir gran part del bloc del curs anterior, només va realitzar quatre incorporacions (Alan Baró, Marc Nierga, Pep Chavarría i Jaume Pol) i Garrido va continuar al capdavant del grup. Aquesta vegada el tècnic va poder preparar la temporada des del principi i això es veu reflectit en un equip més complet i amb les idees encara més clares que la temporada passada.

L'Olot, després de fer una bona pretemporada, va començar la lliga amb 2 victòries i 2 empats en 4 partits i això va fer créixer l'eufòria entre l'afició, fins al punt que alguns ja parlaven de lluitar per entrar al play-off d'ascens. Dues derrotes consecutives en els següents dos partits van rebaixar l'èxtasi. Tot i això, l'equip ha acabat l'any encadenant 9 partits sense perdre (3 victòries i 6 empats) i ha marxat de vacances de Nadal en setena posició i 8 punts per sobre del descens. «Ja sabeu que m'agrada ser mesurat però potser, si seguim amb aquesta dinàmica, podem somiar amb reptes més ambiciosos que la salvació», va assegurar Garrido a l'última roda de premsa amb una rialla d'orella a orella que reflecteix l'estat anímic d'un any de somni.