04 de gener de 2019
04.01.2019
Bàsquet Girona 6670Morón

Les ratxes sempre acaben per trencar-se

El Morón andalús, que no guanyava un partit des de feia més de dos mesos, s'emporta la victòria i trenca la ratxa del Bàsquet Girona, que perd per primer cop des de l'arribada de Jordi Trias · A remolc des de l'inici, els gironins no tenen opcions de guanyar

04.01.2019 | 22:18
Les ratxes sempre acaben per trencar-se

El millor que es pot dir del primer quart del Bàsquet Girona en el partit d'ahir a la nit contra el Morón a Fontajau és que el van acabar perdent de «només» 9 punts. Havien fet mèrits per tenir un resultat encara pitjor que l'11-20. Recordant aquells 10 primers minuts i sabent que, una estona més tard, l'equip entrenat per Quim Costa va arribar al descans perdent per encara més diferència de punts (24-37 després d'un triple final d'Aramburu), semblava que el partit s'encaminava a una nova exhibició individual de Jordi Trias a la segona meitat que permetés als gironins encadenar la seva setena victòria consecutiva. Però no sempre es pot esperar que «l'efecte Trias» ho solucioni tot; ni que, oblidant-se de la seva edat, Alfons Alzamora, aparegui sempre en els moments més delicats. Cal alguna cosa més. Fins i tot per guanyar un Morón que es va presentar a Fontajau carregant la pesada motxilla de les seves set derrotes consecutives i en va marxar amb una victòria revitalitzadora (66-70).

Quim Costa ja havia avisat que el problema de les ratxes era que «sempre s'acaben trencant». I la posada en escena del seu equip va semblar que li volia donar la raó. Fins al descans ningú que no conegués bé la classificació de LEB Plata hauria endevinat que el Bàsquet Girona arribava al partit amb una ratxa de sis victòries consecutives i el Morón havia enllaçat set derrotes d'una tacada. Els andalusos eren millors en tot. En intensitat, en la lluita pel rebot i, sense ser un equip especialment talentós, en encert ofensiu davant un equip gironí que té autèntics problemes per anotar quan no pot córrer. Al descans, 24-37 i Jordi Trias que, fins al moment, havia tingut poca incidència en el partit (2 punts i 2 rebots en 12 minuts).

Un 2+1 de Sebirumbi davant del pivot gironí al cap de quinze segons de tornar a començar el partit feia presagiar el pitjor. La segona part, com qui diu, encara no havia començat i el Bàsquet Girona estava setze punts a sota en el marcador. I, a manca d'encert, els gironins van provar de sortir defensant del fangar d'on s'havien posat. Entre un triple de Marco que tornava a posar els 16 punts de diferència, 27-43, i un altre de Wright just després que Berry hagués posat els locals a només dos punts, 41-43, els andalusos van passar gairebé set minuts sense anotar. Una reacció que, tot i espatllar-se una mica en les darreres jugades del tercer quart (43-50), deixava els de Quim Costa amb més opcions de les que més d'un pensava ben pocs minuts abans. El problema, però, és que mai va es va arribar a posar per davant en el marcador. Una pilota perduda, un parell de tirs fallats... Les errades sempre acabaven apareixent. Un triple de Xavi Costa retallava la diferència a 4 punts (64-68). Però ja era massa tard. Faltaven només 10 segons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit