El Llagostera torna a regnar a Tercera Divisió gràcies a la primera soferta i merescuda victòria del 2019. El nou any, a terres gironines, ha caigut bé; perquè la imatge dels homes d'Oriol Alsina no va tenir res a envejar a la dels millors moments d'un final de 2018 tan bonic com efectiu. De fet, els blaugrana van saber patir quan el Pobla de Mafumet els va posar contra les cordes, propiciant un intercanvi de cops que el Llagostera va acceptar amb ofici i intel·ligència. El 3-1 final és el primer capítol d'un tram de temporada en què tothom espera assolir el somni de retornar a la Segona Divisió B. De moment, i amb un partit més que l'Hospitalet, que aquest cap de setmana descansa, ja tenen tres punts d'avantatge i continuen fent camí.

Èric Jiménez, Medina i Lucas Viale van ser els golejadors. Però abans que ells s'emportessin les abraçades dels seus companys, qui va enlluernar va ser Marcos, un dels culpables de l'actual èxit de l'entitat. El porter del Llagostera porta un curs per emmarcar, i en els primers minuts va fer gala dels seus reflexos, desviant dues ocasions d'un Pobla de Mafumet que va sortir valent a buscar els tres punts però que va sortir amb les mans buides.

Qui va tornar a repartir una lliçó de futbol va ser Pitu Comadevall, que va interpretar perfectament tot el que passava damunt d'un terreny de joc que va veure com Èric Jiménez s'aprofitava de la seva pròpia picardia abans del quart d'hora, per enviar la pilota al fons de la xarxa. Entre tots dos, també es van inventar la jugada del segon gol, signat per Medina, que instants abans havia enviat una rematada de cap al travesser. Quan els d'Alsina s'agraden, també fan agradar: Pitu va obrir-la cap a Èric amb metres per córrer i aquest, com si fos un regal anticipat de Reis, va posar la pilota empaquetada a Medina, que només va haver de fer el llaç. Amb el 2-0 al descans, tot feia pensar que el partit s'havia acabat.

I no, el Llagostera encara havia de picar molta pedra; més encara quan Cissé va retallar diferències i Koné va posar l'ai al cor, perquè va tenir l'empat a tocar. Però si alguna cosa tenen els homes d'Oriol Alsina és la virtut de ser un bloc treballador i sacrificat, que ahir no va concedir cap escletxa, conscient que hauria suposat un suïcidi. Fins que Pitu va treure la vareta màgica per dir prou i Lucas Viale va rematar la seva centrada. Amb tot el Municipal rendit i dempeus, el capità va sortir ovacionat després del 3-1. No serà l'última vegada.