A Marcos Pérez (Barcelona, 1984), que no li expliquin pel·lícules. Ell sap de què va això del futbol. Quan tens 34 anys i t'has passat més d'una dècada a Segona B, aprens a la força. Una categoria dura, exigent, en què ha tingut moments per a tot. Bons i dolents, com a la vida. Ja fa temps que juga més de 30 partits per temporada; un veterà, per tant, qui té un grapat de coses per explicar si li ho pregunten. Espanyol B, Gramanet, Gavà, Badalona i Cornellà l'han vist defensar les seves porteries, abans que el Llagostera el rebés amb els braços oberts. Al currículum, un parell de descensos. La taca negra, allò que cap futbolista vol viure mai a la seva carrera. Un d'ells, precisament, amb el conjunt gironí. Un pal recent, una patacada de les que fan mal. No fa ni un any, d'allò. En canvi, d'ascensos, ni un. Per això, ara que el Llagostera lidera la Tercera Divisió superat l'equador de la lliga, la possibilitat de treure's aquesta espina comença a agafar forma. I si...? Ell, gat vell, sap que encara queda massa temps com per fer volar coloms i se centra en el proper partit. Un «partidàs», com el descriu. I té raó. Aquest dissabte, al Municipal (16.45 h), els d'Oriol Alsina reben l'Hospitalet, segon classificat tres punts per sota i amb un partit menys.

«Estem en bon moment i tenim ganes d'aquest partit. Serà molt semblant al que ens podríem trobar al play-off. Tots estem súper preparats i il·lusionats», avisa el porter, tot i que li'n rebaixa la trascendència. «No és el partit de la temporada. Sí, important, perquè estem ben igualats a la classificació, però no serà definitiu perquè queden moltes jornades i pot passar de tot». A la primera volta, 1-0 a favor dels riberencs. Res, però, que hagi instal·lat un cert ànim de venjança al vestidor. «Els respectem, ells fan el seu campionat i nosaltres el nostre. Volem guanyar per nosaltres, però si he de triar, prefereixo perdre el dissabte i guanyar la lliga. Això és el que importa, fer com més punts millor».

Torna el Llagostera a casa, on ho ha guanyat pràcticament tot. El seu hàbitat natural, allà on es troba com peix dins l'aigua. «Estem molt forts a casa, ens hi sentim ben còmodes. Aquesta plantilla està feta per competir-hi al màxim», explica. Se n'han sortit prou bé els blaugranes. Uns mesos enrere, adeu a la Segona Divisió B i plantofada de la realitat. Tocava baixar a Tercera quan fa quatre dies competia al futbol professional. Ara, líders de la categoria i l'ambició per bandera. «Som un equip pràcticament nou i la intenció era veure fins on érem capaços d'arribar. Ens estan sortint les coses bé, tot i que s'ha de recordar que hi ha plantilles increïbles com la del mateix Hospitalet, el Prat, Sant Andreu, Granollers...». Queda mitja lliga, però no amaga que pujar comença a ser ja un objectiu amb totes les lletres. «Ara no podem negar l'evidència. Estem competint molt bé i volem estar a dalt. Com a mínim, fer el play-off. Quan hi arribem, ja veurem què som capaços de fer. Però m'encantaria pujar i més després del drama de la temporada passada. Seria bestial un ascens amb aquest equip».

L'impàs del descens

Totalment «inesperat» va ser el desenllaç de l'última temporada. Setzè, el Llagostera va acabar perdent la promoció de descens i va enfilar cap a Tercera. «Va ser molt dur, un drama. No ens esperàvem baixar», recorda Marcos. Ara bé, reset a l'estiu, i tornem-hi. Molts dels seus companys van fer les maletes, però ell no. «El dia després del descens, em vaig reunir amb l'Oriol (Alsina) i em va oferir quedar-me i tirar això endavant. No m'ho vaig pensar. Prioritzo l'estar a gust, i aquí, hi estic». I si cal, s'hi quedarà el temps que sigui necessari. «No tinc cap intenció de marxar, sigui a Segona B o Tercera, perquè em sento com a casa».

Amb ell, el Llagostera té un bon porter, experiència i també una assegurança en els llançaments de penals. Aquest any, només ha rebut un gol en quatre xuts des dels onze metres. «No soc cap especialista, és una anècdota perquè he tingut anys de tota mena. Només intento fer-ho bé i ser allà per donar un cop de mà. Si els aturo, doncs molt millor. Un gol menys que rebo».