Els àrbitres acabaven de xiular dues tècniques gairebé consecutives a Leia Dongue i Keisha Hampton, que posaven les dues jugadores amb quatre faltes personals, i el València, jugant al ritme de dues veteranes amb moltes hores de vol (Anna Gómez i Maria Pina), aprofitava el moment per avançar-se per 8 punts en el marcador, 41-49, quan encara quedaven tres minuts per acabar el tercer quart. Alarmes enceses en un Spar Citylift Girona que ahir no podia comptar Shay Murphy, ressentida d'un cop que va rebre la setmana passada a Sant Adrià, i poc amb Laia Palau que va jugar amb febre pels efectes de la grip. L'Uni tenia poques forces, però tenia el suport de Fontajau, segona millor entrada de la temporada ahir amb prop de 3.000 espectadors, que va saber conduir el seu equip fins a la remuntada. Els aficionats van començar cridant «fora, fora» als àrbitres, van continuar veient com, en un tres i no res, el seu equip esborrava els 8 punts de diferència per acabar xalant davant la superioritat prop de cistella de Colhado i Resingerova per capgirar un partit al que Núria Martínez li va acabar posant el llacet (71-61).

Des dels primers minuts es va veure clar que el València, que també serà el rival de les gironines en l'eliminatòria de quarts de final de Copa, no posaria la victòria gens fàcil. Un parell de triples consecutius de Hampton i Oma van permetre a l'Uni arribar per davant al final del primer quart (24-18), però el pas dels minuts encara va anar complicant més i més el partit per a les gironines. L'encert en atac es va esvair del tot en els primers minuts del segon període, però l'energia de Dongue i la presència prop de la cistella de Colhado compensaven l'aparició de María Pina (12 punts al descans) perquè l'Uni arribés a la meitat del partit encara dominant per un punt (36-35).

Després de la represa, l'agressiva defensa del València posant moltes mans i un parell de decisions arbitrals poc compartides per la gent de Fontajau (dues tècniques gairebé seguides a Dongue i Hampton, en aquesta cara era la quarta falta personal), van enfosquir molt el panorama per a l'Uni. Dos tirs lliures d'Anna Gómez van posar el València 8 punts per sobre en el marcador (41-49). Amb un cinc poc convencional en pista -dues bases i mitja (Palau, Núria Martínez i Buch) i dues pivots grans (Colhado i Resingerova)- l'Uni va capgirar el partit en un tres i no res. 50-49 després d'un bàsquet de la pivot txeca (50-51 al final del tercer quart). El públic de Fontajau havia passat de cridar «fora, fora» als àrbitres, que també feia estona que havien acabat amb la paciència d'Èric Surís, a xalar amb la reacció del seu equip.

Si les faltes t'obliguen a jugar amb dues pivots grans a la vegada, aprofita-ho. Deuria pensar Surís, i l'Uni va començar el darrer quart buscant el joc interior. Quatre atacs, quatre pilotes interiors a Colhado i Reingerova. Quatre punts per a cadascuna i Rubén Burgos, tècnic del València que es va veure obligat a demanar temps morts, quan s'havien jugat poc més de dos minuts (58-51).

Un cop més, María Pina i Anna Gómez van intentar rescatar el València, però si la base i l'aler valencianes són jugadores amb ofici, més encara en té Núria Martínez. La base de Mataró no havia estat especialment encertada en atac, fins al final del tercer quart no havia anotat cap cistella en joc (només tres lliures), però amb les visitants tancades sobre Colhado, la veterana directora de joc va aparèixer per sentenciar el partit amb cinc punts consecutius: un tir de cinc metres i un triple (65-55, màxima diferència pera qualsevol dels dos equips al llarg de tot el partit) i un mur massa insalvable per al València. Al final 71-61 després d'una assistència de fantasia de Rosó Buch a Colhado i onzena victòria consecutiva de l'Spar Citylift Girona a la lliga.