Sovint s'utilitza l'expressió banqueta calenta per explicar la inestabilitat o la curta estada que comporta per a un entrenador ocupar aquest lloc en un equip de futbol o de qualsevol altra disciplina esportiva. Però hi ha d'altres zones en un recinte esportiu que són igual o més perilloses; un exemple pot ser la butaca de president a la llotja. A Palamós això ho saben bé perquè, des de fa una bona colla d'anys, un seguit de presidents han marxat escaldats del club. Des de l'aterratge la temporada 99/00 del polèmic Dimitri Piterman, han desfilat uns quants presidents i tots han marxat cames ajudeu-me.
El pas de mandataris pel Palamós va començar la temporada 02/03 quan Piterman va marxar a mitja temporada rumb cap a Santander deixant poc temps després el club en mans de l'empresari de Sant Feliu de Guíxols Pere Luque. Amb Luque el degà va perdre la categoria, va baixar a Tercera i amb els jugadors presentant denúncies a l'AFE per impagament. La temporada següent (04/05), el nou president va ser David Ferragut, qui va estar-se al càrrec cinc temporades. L'equip es va salvar del descens de manera agònica en un curs marcat per la decisió de la junta de rebaixar els sous dels jugadors a la meitat. Ferragut a manca de nou jornades per acabar la Lliga va anunciar que deixava la presidència per motius familiars, empresarials i de cansament. En la 09/10, el Palamós va convocar eleccions i, quan tot feia pensar que cap candidat faria un pas endavant, va aparèixer l'expresident dels anys gloriosos a Segona A, Emili Caballero, per agafar les regnes orfe de dirigents. Un curs més tard, el 10/11, va ser l'extècnic i exjugador del Palamós Juli Torrent qui va prendre el relleu a Caballero. Uns problemes de salut van fer que el club caiés, momentàniament, en mans dels vicepresidents Jepi Benaiges, Miquel Aguilar, José Cano i Pere Caixàs. Aquella temporada, amb Torrent recuperat i novament a la presidència, els palamosins no van poder evitar el descens a Primera Catalana.
D'Aguilar a Otamendi
El responsable de dirigir el Palamós a la nova categoria des de la llotja va ser Miquel Aguilar. Amb ell es va tornar a Tercera gràcies a la compra per part de l'Espanyol B d'una plaça de Segona B. El curs 13/14, el director esportiu del Palamós, Oriol Alsina, va dimitir de les seves funcions a causa dels problemes econòmics del club. Aleshores, la directiva de Miquel Aguilar, davant la davallada de socis i la manca de patrocinadors, va anunciar que una de les primeres mesures a aplicar seria la renegociació dels sous de la plantilla a la baixa. Enmig d'una greu crisi social i institucional, a mitja temporada, Aguilar va presentar la seva dimissió i una junta gestora capitanejada per Joan Pau Pérez es va fer càrrec del club. Des de la temporada 14/15, amb ell al capdavant del Palamós s'ha competit sempre a Tercera, exceptuant l'actual curs, que ho fa a Primera Catalana. La sortida de Joan Pau Pérez també va ser traumàtica i una bona mostra és el que va succeir l'estiu passat amb tota mena de polèmiques. Finalment, via lliure per a Patxi Otamendi, l'actual mandatari. De tota la colla d'expresidents abans esmentats, avui dia únicament fan acte de presència a l'estadi Emili Caballero i Miquel Aguilar.
