01 de febrer de 2019
01.02.2019
QUIM COSTA · Entrenador del Bàsquet Girona

«En el bàsquet i en la societat hi ha massa pressa per guanyar»

La classificació per jugar la segona fase en el grup d'ascens, l'arribada d'un jugador diferencial com Jordi Trias i la constatació que, en el context d'una lliga molt igualada, el salt del projecte de Marc Gasol a LEB Or és possible no ha fet variar ni una coma el discurs del veterà entrenador: «L'objectiu principal és intentar que l'equip jugui el millor bàsquet possible i que els jugadors, sobretot els més joves, acabin la temporada sent millors que quan la vam començar»

01.02.2019 | 01:10
«En el bàsquet i en la societat hi ha massa pressa per guanyar»

Què pesa més, la satisfacció perquè l'equip s'ha classificat per al grup de dalt o l'inconformisme perquè el joc no acaba de ser el que voldria?

Encara no he fet balanç, perquè la temporada no ha acabat. Sí que és cert, però, que a principi de temporada tenia tres objectius. El primer era no jugar en el grup de baix, perquè de dotze equips en baixen sis i això és un mal viure, crec que aquest objectiu era el mínim que havíem de tenir i ho fem aconseguit sobradament. El segon era arribar el més aprop possible al meu ideari de bàsquet i el tercer era intentar que els jugadors, sobretot els joves, creixin i siguin millors a final de temporada del que ho eren al principi.

I va camí d'aconseguir-los?

No és fàcil, perquè conjugar tot això té la seva dificultat, però repeteixo que encara no he fet balanç. El faré a final de temporada, perquè si els jugadors creixen i milloren també millora el bàsquet que fas. El que passa que, en general, en l'ambient basquetbolístic i en la societat hi ha massa pressa per guanyar, per sumar victòries i, en canvi, per construir i millorar s'ha de treballar molt més i no és tan ràpid. I això costa més.

Les victòries ja han anat arribant, però pel que fa al bàsquet que Quim Costa vol, hi ha la percepció que no l'hem acabat de veure. Hi està d'acord?

Sí. Especialment en atac, l'equip no ha fet un joc fluid en molts partits. En defensa, sí que la línia ha estat bona i falta fer-ho en atac. Possiblement, això potser perquè a diferència d'altres equips que des del setembre tenen una sèrie de jugades marcades i juguen sempre A, B i C; mentre que nosaltres vam començar jugant per conceptes i idees que els hi costen més en els jugadors perquè no venen educats en aquesta línia de bàsquet.

Aquesta temporada, encara s'és a temps de millorar el joc?

De mica en mica, hem anat posant alguna jugada més concreta, i espero que amb el temps que queda puguem anar combinant això i anar millorant, els jugadors i el joc de l'equip.

Treballant i entrenant és més fàcil millorar la defensa; i, en canvi, en l'atac hi té més a veure el talent?

L'atac es pot entrenar, però a l'hora d'aplicar determinades idees si falta la tècnica individual és més complicat. A vegades ens quedem encallats, però no per un tema de talent, sinó per la interpretació de cadascú del bàsquet. Jo no crec en un joc o un bloqueja, l'altre passa i el tercer tira, sinó que intentem que tothom pugui bloquejar, passar i tirar

A la primera volta van perdre quatre partits seguits. Allà no va dubtar i li va passar pel cap canviar de manera de jugar?

No, no vaig tenir dubtes. Primer perquè les quatre derrotes seguides van arribar en un moment que teníem lesions, especialment les dels dos bases, en Nil (Angelats) i en Sergi (Costa) i això ens feia molt difícil jugar. Allà vam patir molt. Recordo que vam perdre clarament a la Roda però en canvi a Villarobledo vam perdre a la pròrroga amb un tir ben tirat que d'haver entrat ens hauria donat la victòria. Amb el retorn dels dos bases que també va coincidir amb l'entrada a l'equip d'en Jordi (Trias) l'equip va tornar a agafar la línia que venia portant abans quan havia guanyat partits a l'inici de la temporada.

Des de fora es va parlar molt de «l'efecte Trias». Arriba ell i l'equip guanya partits.

És normal. Ell és el jugador més mediàtic i de prestigi que tenim i, per tant, entenc que la lectura ràpida és aquesta. Evidentment, en Jordi ens va ajudar molt en aquell moment i ens continua ajudant, però van ser una sèrie de factors que van coincidir en el temps. Nosaltres havíem guanyat quatre partits a principi de temporada i, llavors en un partit a casa, es lesiona en Nil (Angelats) i en un entrenament es lesiona en Sergi (Costa). En Jordi feia temps que entrenava amb nosaltres i va coincidir que va decidir entrar a l'equip just quan tornava en Nil.

Tenir un jugador tan diferencial com Jordi Trias condiciona la feina d'un entrenador. Com es gestiona la seva entrada?

Recordo que, fa anys, va tenir a Huelva un jugador amb les característiques d'en Jordi, en John Williams. Sabia jugar molt bé, tenia la capacitat per assistir per passar... I en els dos casos, al principi hi ha el moment de convèncer a la resta de jugadors que la pilota ha de passar per en Jordi que ell els farà millors no és fàcil. Vam haver de buscar l'equilibri i cada vegada ho estem entenent més; ell rep la pilota, els altres es mouen i aconseguim bàsquets fàcils perquè ell té una bona lectura del joc.

Jordi Trias va començar fent estadístiques brutals i després no ha tingut tant protagonisme pel que fa als números. Li va bé que ell faci 30 punts i 15 rebots cada partit o prefereix que atregui defenses i doni joc...

Això dependrà dels partits. Hi ha partits que farà 30 i 15 i d'altres que en farà menys; està clar que cada vegada els equips es tanquen més i les ajudes són més llargues. Ell, però, té la capacitat per veure que si ell fa 10 punts i els altres companys en fan més, doncs millor per a tots.

A l'equip li falta amenaça en el tir exterior perquè Trias, Berry o Alzamora encara siguin més decisius?

Ja tenim jugadors que poden tirar de tres i, en general, estem tirant de tres, però sí que és cert que no hem tingut encert. Jo diria que ni un encert normal, sinó per sota del que seria normal. Això no em preocupa, perquè l'encert apareix i desapareix i segur que acabarà apareixent. El que em preocuparia és que la frustració per la manca d'encert no provoqui que deixem de treballar en defensa.

Parlant d'encert. A l'estiu hi havia moltes expectatives amb Leo Cizmic que, però, no ha acabat d'explotar tot i que té un potencial que sembla prou evident...

Sí. El potencial el té, tècnicament és molt bo, però té un dèficit de concentració, d'ambició de jugar fort... Li costa molt tot el que és fer esforços continuats i de jugar aguantant els contactes. En aquest moment, també s'ha de tenir en compte que amb l'entrada d'en Jordi ell ha passat a jugar de «3» quan li resultava més còmode jugar de «4». Estem treballant perquè s'adapti bé a la posició, però no és fàcil.

Ha citat el joc de contactes. Déu-n'hi-do amb el físic que tenen la majoria d'equips de la lliga. S'ho esperava?

No. Nosaltres no tenim aquest potencial físic que tenen la majoria d'equips amb 3 o 4 interiors que són autèntics animals des del punt de vista físic i també, la majoria, un aler molt gran. En alguns partits això ens està posant dificultats i ho estem intentant solucionar jugant a bàsquet... Però la veritat és que tots tenen molts cotonous i jugadors d'envergadura.

Però estem parlant de la tercera lliga de l'estat i molts equips estant plens d'estrangers que tenen molt més físic que talent. Això pot ser bo?

És que això és una lliga professional. Tothom fitxa el que creu més convenient i la gent ha optatper buscar físic i que el talent ja apareixerà. Jo no coneixia la lliga i, segurament, si ara tornés a començar sí que buscaria algun jugador amb un perfil més físic dels que tenim. No passa res, tenim el que tenim i amb això competirem. Buscarem imposar el bàsquet per sobre del físic.

A la segona fase els equips lluiten per l'ascens. Pujar a LEB Or ha de ser l'objectiu?

L'objectiu principal és intentar que l'equip jugui el millor possible, intentar millorar el nostre joc per anar més cap a un bàsquet agressiu, dinàmic i ràpid que, fins ara, no hem pogut fer amb la continuïtat que m'agradaria. Fent això, partit a partit, arribarem a un punt que veurem que haurem de prendre la determinació d'ara sí, som-hi. Ja tenim la màxima ambició, però no crec que sigui estar obsessionat tot el dia en el pas endavant final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any


Buscador de deportes