Gerard Farrarons sabia que estava a la recta final del malson de lesions que l'ha tingut 14 mesos allunyat de les pistes des que per Nadal va començar a entrenar amb relativa normalitat amb el grup. Divendres en va tenir la certesa quan, com cada setmana, li va arribar al mòbil la llista de convocats per al partit de l'endemà contra l'Antequera al Blanc-i-Verd. Allà hi apareixia el seu nom per primera vegada en més d'un any, des que el desembre de 2017 es va trencar els lligaments encreuats del genoll dret durant el partit contra l'Alcobendas, precisament quan reapareixia d'una altra lesió. «Tenia clar que em quedava poc per tornar a entrar però tampoc havíem parlat de quan seria. Fins que no et prepares la bossa el dissabte no et comencen a venir els nervis del partit i t'adones que ets jugador, que tot torna a començar. Quan vaig sortir a escalfar em vaig adonar que ho havia enyorat molt», recorda el polivalent jugador esquerrà, de 26 anys, que amb 18 també havia patit una lesió d'encreuats al mateix genoll.

Contra l'Antequera va ser el primer pas, entrar a la convocatòria. Finalment no va jugar, però no li dona cap importància. «Ja arribarà», assegura Farrarons, que no té pressa després de tant de temps d'inactivitat. Segons apunta «tot l'esforç i sacrifici d'aquests mesos han valgut la pena per poder tornar a estar aquí» i malgrat tenir ganes de tornar a ser útil per a l'equip des de la pista reitera que «només pel fet d'haver pogut tornar a la convocatòria ja em dono per satisfet». A més a més, el Bordils va guanyar l'Antequera, a qui supera a la classificació, per 27-22, i amb 15 punts segueix escalant llocs a la classificació i acostant-se cap a la permanència.

El calvari per a Farrarons va començar el 2 de desembre de 2017, al Blanc-i-Verd, amb el trencament d'encreuats. Una lesió que li feia dir adeu a la temporada, que per ell tot just començava, ja que havia estat de baixa des de l'estiu. «Em van operar al febrer, a l'agost vaig començar a entrenar de nou i a finals d'octubre vaig notar una punxada en una sessió, se'm va tornar a inflar el genoll, i vaig pensar que ja hi tornàvem a ser», recorda el jugador. Aquella punxada es va quedar en un ensurt perquè no va haver de passar de nou pel quiròfan. La lesió, al menisc, es va acabar solucionant i per Nadal podia posar-se un altre cop a les ordres de Sergi Catarain.

Admet Gerard Farrarons que sí, que potser durant aquests catorze mesos alguna vegada li ha passat pel cap deixar l'handbol «perquè al final es tracta de la teva salut», tot i que ràpidament els pensaments negatius s'esvaeixen. Sobretot quan trepitges la pista. «Cada cop que vas a entrenar et marxen les ganes de plegar i més a Bordils, on l'equip és com la teva família, on tots som amics i estem sempre preparats per ajudar-nos els uns als altres», subratlla. De tot aquest període el polivalent jugador del Bordils diu que el més dur va ser la darrera recaiguda amb el problema de menisc la tardor passada, pel temor d'haver de tornar-se a operar i començar de nou. Una possibilitat que, per fortuna, va poder esquivar.

Farrarons aplaudeix la temporada que estan protagonitzant els seus companys. Assegura que «estem molt bé, i així ho indiquen els últims resultats i el bon joc que despleguem». Contra l'Antequera va ser el primer pas i qui sap si dissabte a la pista del Villa Aranda en farà un altre tornant a disposar de minuts. Ell està disponible, amb bones sensacions i preparat per quan Catarain li vulgui donar l'alternativa. El que sí que té clar és que jugui qui jugui «tenim equip de sobres per garantir-nos la permanència a la Divisió d'Honor Plata, que és l'objectiu». Farrarons, graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) i ara acabant un màster, combina la pràctica de l'handbol amb el Bordils, totalment amateur, amb la feina de preparador físic i en una botiga d'esports.