L'1-1 que Barça i Reial Madrid van signar anit al Camp Nou en l'anada de les semifinals de Copa ho deixa tot obert per a la tornada al Santiago Bernabéu del proper dia 27 tot i que amb cert avantatge del conjunt de Solari, que va aprofitar un gran inici per a avançar-se amb un gol de Lucas Vázquez. Va ser Malcom l'encarregat d'empatar per a un Barça que va millorar a la segona meitat però que com el seu rival va acabar fos físicament.

Tal i com estan ara les coses, al Reial Madrid ja li val el 0-0 a la tornada gràcies a l'enfocament intel·ligent del seu entrenador. Santiago Solari va ordenar a l'equip que sortís a mossegar i va funcionar. Va aconseguir un lleuger avantatge en el marcador i el va saber administrar, defensant amb un 4-5-1 que va dificultar un Barça que buscava l'empat sense massa encert.

A l'hora de la veritat, Leo Messi es va quedar a la banqueta, i va tenir una mitja hora de joc com a revulsiu que, no obstant això, no va ser precisament això. Mancat de l'espurna física habitual en ell, es va reservar per a un parell de curses, però qui va igualar el xoc va ser Malcom, el millor al costat de Nelson Semedo en una gran banda dreta, després d'un xut de Luis Suárez al pal i amb Keylor Navas fora de la seva zona de confort.

Pel bàndol blanc, Vinicius va estar molt actiu, però va ser dels pocs que en atac que va oferir quelcom diferent. Va tenir el Madrid altres ocasions de gol, amb Toni Kroos des de lluny, però la veritat és que la segona part va ser clarament blaugrana. Només la falta de clarividència en els metres finals van privar a l'equip culer de la remuntada, a la qual estan obligats, de nou, per a la tornada com li ha passat en les anteriors eliminatòries.

El Reial Madrid va anul·lar l'habitual pressió alta que proposa el Barça. Va sortir fort l'equip de Santiago Solari, amb una marca gairebé individual i molt avançada, aconseguint dues ocasions en sis minuts i la segona la va convertir en gol Lucas Vázquez, anticipant-se a Lenglet per rematar de primeres l'assistència de Benzema.

Una sortida en tromba que va tenir certa continuïtat fins al minut 20. El Barça, imprecís i incòmode, feia la sensació d'arribar tard a cada acció, i van aparèixer les pèrdues. I, d'elles, gairebé va sortir el 0-2 però el Madrid va perdre l'encert inicial davant Marc-André Ter Stegen.

Mica en mica el conjunt d'Ernesto Valverde es va anar desvetllen a mesura que el Madrid afluixava en la seva intensa pressió inicial. La banda dreta va ser la millor, amb Nelson Semedo deslligat en defensa i en atac, amb Malcom encertat en el desbordament encara que no en l'última passada. Per l'esquerra, Philippe Coutinho va estar malament, gairebé sense presència, i va deixar Suárez molt sol.

Així i tot, Keylor Navas va tenir feina. Va aturar un mà a mà a Malcom, en una acció anul·lada per fora de joc que el VAR segurament hagués donat per bona. Ho va provar Piqué, de cap, i Rakitic també va enviar un cop amb la testa que va acabar picant al travesser, en la millor ocasió per a un Barça que va anar de menys a més. Tot i això, no va brillar ni tampoc meravellar, pel que les incògnites de si podria remuntar estaven justificades.

El canvi va arribar a la segona meitat. Primer, amb l'empat, obra de Malcom. El brasiler va collir una pilota morta després d'un pal de Suárez i va signar les taules. I just després, amb l'entrada de Messi. Tot i no oferir el seu millor repertori, ni de bon tros, la seva presència va fer recular el Madrid cap a la seva pròpia àrea. És cert que Semedo va evitar que Bale marqués l'1-2, però tot i això el control i la sensació de perill van ser per als de casa. Ara, amb l'empat, tot està per decidir al Bernabéu.