22 de febrer de 2019
22.02.2019

Les trenta victòries de l'Spar Citylift Girona per fer-se gran també a Europa

L'èpic triomf contra l'Szekszard hongarès torna a dur l'equip a quarts de l'Eurocup, on avui coneixerà el seu rival, en la seva tercera presència

22.02.2019 | 00:38
Laia Palau i Helena Oma, celebrant el triomf de dimecres.

Quatre temporades seguides competint a Europa, amb resultats cada vegada més positius, han contribuït al creixement del projecte de l'Spar Citylift Girona més enllà de la Lliga Femenina. I és que l'Uni ja va camí del mig centenar de partits disputats en tornejos continentals, una aventura que va arrencar la temporada 2015/16 a l'Eurolliga, com a premi pel títol de Lliga obtingut el 23 d'abril de 2015 contra el Perfumerías Avenida a Fontajau, i que ha continuat aquests tres últims anys a l'Eurocup, la segona competició del bàsquet femení a Europa. En concret les gironines han jugat 46 partits, dels quals n'han guanyat 30. L'últim, el de dimecres a Fontajau contra l'Szekszard hongarès, en una apassionant nit, amb pròrroga inclosa, que ahir encara emocionava els 3.000 aficionats que la van viure al pavelló.

A l'Eurolliga, fa quatre temporades, l'Spar Citylift hi va sumar els primers quatre triomfs en una fase de grups que les va enfrontar a doble partit a les principals potències europees: Praga, Ekaterimburg, Nadezhda Oremburg, Bourges, Wisla Cracòvia, Castors Braine i Agü Spor. Amb Miguel Ángel Ortega a la banqueta, les gironines van ser capaces de guanyar el Praga, vigent campió continental, a Fontajau, com a triomf més sonat. Aquella temporada van passar per Girona les millors jugadores del moment: Diana Taurasi, Brittney Griner, Ann Wauters, Cèline Dumerc o la gironina Marta Xargay. El balanç de 4/10 va deixar l'Uni en l'última posició, eliminat.

L'Eurocup ha sigut, les últimes tres campanyes, on l'Uni Girona s'ha anat desenvolupant cada vegada amb més desimboltura a Europa. El primer any l'equip que ja dirigia Èric Surís va tancar amb un ple de victòries la fase de grups superant a doble volta el Keltern, el Castors Braine i l'Uniao Sportiva. En la primera eliminatòria posterior, l'Uni es va desfer del TSV 1880 alemany (62-66 allà i 79-71 a Fontajau). Les coses es van torçar als vuitens de final: a les gironines els va tocar un dels pitjors rivals possibles, l'Agü Spor turc de Chelsea Gray, Wauters o Dubljevic. Tot i que a Girona l'Spar Citylift es va imposar per 71-63, aquesta renda no va servir de res a Kayseri, on es va caure per un contundent 85-54.

La temporada passada l'Uni va fer un pas més, arribant a quarts de final, com aquesta campanya. A la fase de grups les gironines van tornar a ser primeres amb una única derrota i cinc triomfs. Es van enfrontar al Landes (l'únic equip que les va guanyar, a casa seva), el Gernika i el Cegled. En les eliminatòries, tot i caure a la pista de l'Olympiacos (65-60) es va poder remuntar a Fontajau (89-62), i posteriorment l'Uni es va desfer amb comoditat del Virtus Eirene, 85-61 i 72-78. A quarts de final es va trobar amb un dels favorits, el Galatasaray, que s'acabaria proclamant campió. Tot i que a Turquia l'Uni va guanyar de tres (62-65), a Fontajau, en un altre partit per al record, les gironines van acabar perdent de cinc (67-72) per culpa d'una cistella en l'últim segon de Dubljevic.

Amb la victòria de dimecres contra l'Szekszard l'Uni Girona s'ha tornat a plantar als quarts de final. Aquest any, com en el del debut a l'Eurocup, la fase de grups es va tornar a resoldre amb un ple de victòries, superant a doble volta el Gernika, l'Uniao Sportiva i l'Uni Gyor. La primera eliminatòria posterior va ser contra el Moscou, resolta amb una derrota en l'anada (71-69) i una remuntada a Fontajau (73-63). Després van tocar les hongareses, que a la seva pista van guanyar de sis (79-73) i que van acabar caient a Fontajau de set (80-73), a la pròrroga, després que un triple de Hampton a setze segons del final provoqués el temps extra. Era el triomf número 30 a Europa per a un equip consolidat a l'elit continental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any


Buscador de deportes