El Barcelona jugarà la seva sisena final de Copa consecutiva després de silenciar una vegada més el Bernabéu. Els catalans, superats futbolísticament pel Reial Madrid durant 50 minuts, van aplicar la seva versió més pràctica i la seva major eficàcia per assaltar de nou l'estadi madrileny (0-3) i defensaran el seu títol el proper 25 de maig al Benito Villamarín.

El conjunt de Solari va perdonar en una de les millors versions de la temporada i ho va pagar amb l'eliminació davant un rival que hi va posar l'eficàcia i va decantar la semifinal en dues escapades del francès Dembélé i en un penal. Luis Suárez va sortir amb un doblet, i el segon gol, el que va dictar sentència, el va introduir a la seva porteria Varane, tot i que just darrere seu hi havia l'uruguaià.

Havia merescut molt més el Reial Madrid, però la seva negació davant la porteria rival, l'absència d'un killer, va ser aprofitada de forma mil·limètrica per un Barcelona que va superar els moments de crisi amb més o menys fortuna i va entrar a matar en el segon període. Ni tan sols va necessitar que Messi protagonitzés una de les seves exhibicions.

D'entrada hi va haver por, o respecte, massa. El conjunt blaugrana va apostar per apoderar-se de la pilota i circular-la però sense riscos, a ritme massa parsimoniós, tant que va afavorir l'èxit del dispositiu defensiu del quadre blanc, concentrat enrere a l'espera de prendre més avantatge en l'eliminatòria. Els errors amb la pilota dels blaugranes van permetre als homes de Solari viure amb més tranquil·litat a la defensa i donar protagonisme al vertigen del brasiler Vinicius, tan perillós com ineficaç en la rematada.

Valverde, que va apostar per Sergi Roberto per davant de Semedo, va voler tenir controlat el partit. No ho va aconseguir perquè la gran esperança del madridisme, Vinicius, es va encarregar d'això. Va ser un autèntic malson per a Semedo i tota la defensa blaugrana. Almenys fins al descans molt més que Messi per a la defensa blanca, ja que amb prou feines va aparèixer l'argentí.

Com en enfrontaments precedents, el jove brasiler va gaudir d'un rosari d'importants ocasions davant Ter Stegen, alguna d'aquestes clamorosa. Una altra vegada li va faltar l'encert en la rematada, i al Reial Madrid, en el banc dels acusats, van tornar a aparèixer d'entrada Marcelo i Bale, que no van poder donar un cop de gràcia a la semifinal.

Tot el contrari. Es va arribar al descans amb la sensació que el Reial Madrid havia perdonat i que per al Barcelona el millor era el resultat. A la represa no li va poder sortir millor el plantejament a Valverde. Molt aviat, Luis Suárez va aprofitar una centrada de Dembélé des de l'esquerra, es va avançar a Ramos i va començar a decantar la semifinal.

Va voler reaccionar el Reial Madrid, però Ter Stegen li va treure amb una gran parada un cop de cap a Reguilón i Vinicius es va inventar una gran jugada, de nou sense èxit final. La resposta blaugrana va ser contundent.

Immediatament, en quatre minuts, va tancar el compromís amb l'autogol de Varane després d'un altre enviament de Dembélé, aquest cop des de la dreta, i un penal de Casemiro a Luis Suárez. Messi, que va viure un clàssic tranquil, va cedir l'honor a l'uruguaià d'acabar amb un doblet per segellar una nova presència en una final de Copa. Serà la sisena consecutiva per al Barcelona. Una cosa històrica. Buscarà el seu cinquè títol en fila davant el guanyador del partit d'avui entre el València i el Betis. I dissabte s'escriurà, en el mateix Bernabéu, el següent capítol de clàssics, aquesta vegada de Lliga, i caldrà veure com assumeix aquest cop l'equip de Solari, al qual pràcticament només li queda la carta de la Champions.