«Per molt que em pregunteu per hipotètiques semifinals o finals que no existeixen no us podré respondre, perquè seria fer de futuròleg i no en soc». L'Spar Citylift Girona marxa avui cap a Vitòria on tothom, o gairebé, preveu que diumenge es disputi el primer gran títol de la temporada en un dels seus clàssics duels amb el Perfumerías Avenida. Abans de la final de diumenge, però, l'Uni haurà de superar dues eliminatòries perquè, aquest any, per alegria de la veterana Laia Palau, que es defineix com «una clàssica» a qui li «agraden les coses com s'han fet sempre», la Copa torna a ser de vuits amb quarts de final, semifinal i final. «No existeix cap més partit que el de quarts de final contra el València, estem citats per jugar dijous a les cinc de la tarda i no tenim altre rival que aquest», va explicar ahir Èric Surís sobre el duel de quarts de final davant un València que, amb jugadores amb experiència com Anna Gómez o Maria Pina, aspira a protagonitzar la gran sorpresa de la Copa en el partit que demà, dijous, obrirà la competició a les cinc de la tarda al pavelló de Mendizorrotza.
«El València és el rival més complicat dels quatre que ens podien tocar, tantpel que fa a potencial com a classificació, i això ja va quedar clar en el darrer partit que vam jugar contra elles a Fontajau, en què vam anar molts minuts per darrere en el marcador», assegurava ahir el tècnic sobre el primer del seu equip en una Copa on arriben amb la plantilla més llarga de la temporada perquè encara hi haurà Shay Murphy i ja s'ha incorporat Gabby Williams. «És una situació una mica paradoxal, després de molts moments de la temporada amb 8 jugadores ara arribem a la Copa amb 11, és un privilegi que intentarem explotar; Williams està per jugar, des del punt de vista físic és una jugadora privilegiada i ja ens podrà ajudar tot i que lògicament com qualsevol jugadora necessitarà el seu procés d'adaptació», va dir Surís sobre el fet que demà, contra el València i al llarg d'aquesta Copa, comptarà amb 11 professionals per primer cop aquesta temporada.
Una de les 11 serà Shay Murphy, que, després de la Copa, tornarà als Estats Units per motius familiars i ho vol fer amb un nou títol en el seu palmarès. «M'encanta la Copa perquè és un torneig molt curt en què pots guanyar un títol en només tres o quatre dies», deia ahir Murphy, qui reconeixia que «serà molt millor si puc tornar als Estats Units dient mira el que he guanyat; crec que és un somni per a qualsevol jugadora acabar una temporada aixecant un trofeu en un pavelló ple amb tothom cridant». Emocionada per les sensacions contradictòries que està vivint aquests dies, Murphy sap que la seva família la necessita ara als Estats Units però vol tornar a Califòrnia amb un bon regust de boca: «No en vull parlar gaire de guanyar la Copa, perquè quan desitges massa alguna cosa llavors et surt malament...». Això sí, un cop marxi, Shay Murhy està convençuda que el seu lloc serà molt ben cobert per Gabby Williams: «És molt atlètica, té bona mà i ve de la universitat, on va guanyar 100 partits seguits... I, a més, segur que defensarà molt millor que jo perquè és més jove (riures...)».
I si Shay Murphy està il·lusionada amb la Copa, Rosó Buch ho està sempre per tot. I ahir, tot i avisar que «els vuit equips que anem a la Copa ja hem demostrat que podem guanyar qualsevol rival, sempre hi ha sorpreses i partits trampa», ja tenia clar que «guanyar una Copa amb Girona després d'haver perdut dues finals seria especial». Fins i tot per a una veterana amb molts títols com Laia Palau, afegir amb 39 anys una Copa al seu palmarès és un objectiu llaminer. «Tampoc he guanyat tantes copes, són quatres amb el València, però l'última ja és del 2011; la veritat és que fa dos anys no m'hauria imaginat tornant a jugar una Copa», deia ahir Palau, que amb Rosó Buch, Núria Martínez Falten la resta, començant per Nadia Colhado, que ahir no amagava que «no tinc gaire bon rècord de la Copa de l'any passat, perquè no vam guanyar, però aquest cop hi anem amb les mateixes ganes i amb un equip més madur».
