Allà on mai cap equip català havia arribat. Dijous, el BLMA Montpeller visitarà el pavelló gironí de Fontajau en l'anada de les semifinals de l'Eurocup en un nou pas endavant d'aquell vell somni que gent com Pere Puig, Anna Caula, Llorenç Biargé, Joan Soler o Josep Maria Santiago entre d'altres van engegar fa gairebé una dècada unint els equips del Vedruna amb els femenins del Santa Eugènia. Un club, l'Uni, ara Spar Cityllift Girona, que ha anat creixent a poc a poc i, sense abandonar mai un cert aire de voluntariat (Pere Puig continua sent clau fitxant jugadores tot i que mai ha pogut ser director esportiu «professional»), s'ha acabat fent un lloc entre els millors clubs del continent. Un equip que semblava que havia arribat al seu límit quan, el Sant Jordi del 2015, va omplir a rebentar Fontajau per proclamar-se campió de Lliga, que no ha deixat mai de tornar-se a aixecar cada cop que el potencial econòmic del Perfumerías Avenida l'ha noquejat en finals de Lliga o de Copa i que ara, tot i el patiment d'una plantilla minvada pels problemes físics, viu la dolçor d'anar superant rondes de competició europea. Primer van ser les remuntades a Fontajau contra l'MBA Moscou i el Szekszard hongarès, després la gran victòria de la setmana passada a Lió, un 57-80 superant el desgast, físic i mental, d'haver perdut quatre dies abans la final de Copa a Vitòria, que es va rubricar ahir davant tres mil persones a Fontajau que van ajudar a superar els mals moments del segon quart amb les franceses 12 punts per davant (20-32). Al final, 61-54, i els habituals del pavelló que ja tenen una nova cita marcada a l'agenda perquè dijous arribarà el Montpeller per jugar l'anada de les semifinals.

Totes les nits històriques necessiten dos grans equips. I ahir no va ser menys, perquè el Lió no és el líder de la lliga francesa, segurament la competició amb més capacitat física del bàsquet europeu, perquè ningú li hagi regalat res. Més aviat tot el contrari. Havia perdut de 23 punts en el partit d'anada a la seva pista; continuava, igual que la setmana passada, sense poder comptar amb les seves dues extracomunitàries (la nord-americana Clark i la brasilera Dos Santos); i, per postres, arribava a Girona: sense la seva base titular: la belga Allemand. Tirarien el partit? Doncs no. Amb una defensa en zona, molt poques rotacions, per no dir gairebé cap en el joc interior, el Lió va posar la por al cos en uns dos primers quarts en què sempre va anar per davant en el marcador (la màxima va ser 12 punts amb el 20-32) i, quan l'Uni va capgirar el marcador, va aguantar el frec a frec final fins als darrers minuts.

El primer avantatge gironí va arribar a quatre minuts i mig per acabar el tercer quart -38-37 després d'un bàsquet d'una cada dia més adaptada Gabby Williams (ahir 16 punts i 7 rebots) i el màxim avantatge de l'Uni no va passar mai dels 7 punts, 49-42 al final d'aquest tercer període, fins que un bàsquet de Bea Sánchez, sumant com mai ahir per compensar la baixa de Dongue i els dolors a la mà de Colhado, va deixar el partit definitivament sentenciat ja en el darrer quart. Al final, 61-54, i les jugadores van donar la volta a la pista rebent l'aplaudiment del públic de Fontajau. Continua l'idil·li de Girona amb el bàsquet femení.