El darrer, i gran, obstacle de l'Spar Citylift Girona fins a la final de l'Eurocup és, en realitat, un clàssic de l'Eurolliga. El BLMA Montpeller, que, amb l'augment de la igualtat dels últims anys a la lliga francesa i el seu erràtic final la temporada passada, enguany va anar a parar a l'Eurocup, on va ser un dels millors equips de la primera fase (invicte comptant aquí dues victòries contra el Lió) i que ara ha arribat fins a semifinals derrotant el Venècia, remuntant els 19 punts de renda que les italianes havien aconseguit en l'anada, el Galatasaray i el Carolo. Amb una plantilla molt llarga, digna d'Eurolliga, el Montpeller es presentarà demà passat a Fontajau amb jugadores com la francesa Helena Ciak, una de les pivots més grans d'Europa amb passat en equips com Dinamo de Kursk o Borges, la internacional Samantha Withcomb que està fent gairebé 20 punts per partit en aquesta Eurocup o l'atlètica aler pivot Diandra Tchatchouang.

«El seu bloc més important de jugadores són les cinc internacionals franceses, perquè de les dotze jugadores de França en el darrer Campionat del Món cinc són en aquest Montpeller; tres d'elles amb un paper molt important en aquella selecció com són Helena Ciak, la pivot titular i una de les interiors més grans d'Europa (1,97 d'alçada), Diandra Tchatchouang, que és l'aler pivot titular, i Endene Miyem que és una altra aler pivot que tenia molt protagonisme en aquella selecció on també hi havia les dues bases del Montpeller (Bernies i Duchet)», explica el segon entrenador de l'Spar Citylift Girona, David Muñoz, abans de destacar com les occitanes completen aquest «bloc francès» amb dues bones anotadores exteriors, la internacional australiana i la nord-americana Taylor Wurtz, a més de l'acabada d'incorporar Ana Davovic (millor jugadors de l'Eurobàsquet del 2o15) o la també francesa Ornella Bankole que va ser clau en la remuntada contra el Venècia (25 punts en el partit de tornada).

«Whitcomb va néixer als Estats Units, però té passaport australià i juga amb la seva selecció, és una jugadora que té molts punts a les mans, difícil de defensar; mentre que Wurz és més desconeguda, perquè la temporada passada estava jugant a Suècia, però té un perfil semblant sent molt bona tiradora, menys ràpida, però també una killer que els ha sortit molt bé i està fent molts bons números», detalla Muñoz, que, però, entre l'autèntica «constel·lació d'estrelles» del Montpeller destaca el perill de Tchatchouang: «És molt forta jugant d'esquena al pal baix, però també pot començar des de la línia de tres punts posant la pilota a terra...».

El reforç d'Ana Dabovic

A final de febrer, fa poques setmanes, el Montpeller va fer un canvi a la plantilla i l'ucraïnesa Olesia Malashenko va deixar l'equip, ara juga al Castors Braine belga, i en el seu lloc va arribar la sèrbia Ana Dabovic. «És una jugadora referent en el bàsquet europeu, va ser l'MVP de l'Eurobàsquet del 2015 amb Sèrbia, i tot i que ara feia un any i mig que estava una mica desapareguda però que en el seu moment havia dominat el bàsquet europeu; jugant al tres és capaç de tirar, penetrar...», diu Muñoz sobre l'exjugadora, entre d'altres equips del Fenerbahçe turc i que, juntament, amb la segona base, Alix Duchet, Endene Miyen i Ornella Bankole -«una aler molt potent, una bèstia física, que defensa fort»- surten de la banqueta en un equip on el tècnic, Thibaut Petit, sol fer moltes rotacions i repartir minuts. «Realment és una plantilla molt compensada, que té molta força interior amb Ciak i Tchatchouang, però amb les màximes anotadores en el joc exterior on si no tira Whitcomb ho fa Wurzk, és d'aquells equips que no saps cap on has d'allargar la manta», explica l'ajudant d'Èric Surís, que està convençut que «tot i algunes derrotes inesperades en la seva lliga, el Montpeller té la millor plantilla de França amb un equip de nivell Eurolliga, serà interessant veure com acaba la lliga allà perquè el Lió quan té totes les jugadores també és molt difícil de guanyar, hi ha el Bourges...».