Si el futbol és així, com deia aquell, és un esport molt cruel per al Figueres. Potser massa, fins i tot. És cert que el que mana és l'efectivitat, que la pilota acabi a dins. Aquí no hi ha discussió. Però la derrota que l'equip de Xavi Agustí va patir ahir a Vilatenim és de les que fan mal. Ja no només perquè són tretze les jornades consecutives sense guanyar, una ratxa desastrosa. Sinó perquè, tot i gaudir d'un munt d'ocasions i signar una actuació més que acceptable, els tres punts van volar de nou i se'n van anar al sarró del Granollers, que va aprofitar una pèrdua a la frontal per materialitzar una de les poques arribades de les quals va disposar. Per acabar-ho d'arrodonir, la distància amb el descens s'escurça. Poc, però si abans era de sis punts, ara ho és de cinc.
Tard o d'hora la mala ratxa de la Unió s'acabarà i ahir semblava que podia ser el dia. La primera part dels d'Agustí va ser molt bona, dominant de dalt a baix al rival i gaudint de fins a mitja dotzena d'oportunitats. Ferrón en va tenir un munt, però sense èxit. Es va anar equilibrant el duel, però el comptador d'ocasions no es va aturar. Va faltar punteria, com en un doble intent d'Álvaro i Gelmà. L'encert el va tenir Albert fent el dolorós 0-1.
