Havia de ser una festa i així va ser. Montilivi va gaudir veient com Catalunya s'imposava a Veneçuela gràcies a un gol a les acaballes del partit de Javi Puado, que desfeia l'empat a un. La selecció, que no jugava des del Nadal del 2016, va demostrar un cop més el seu nivell i malgrat no poder comptar amb la majoria de les seves estrelles, va superar un rival que fa quatre dies s'havia carregat l'Argentina de Leo Messi a Madrid. Un triomf de prestigi per a la selecció en una nit rodona a l'estadi gironí.
Montilivi tenia ganes de futbol després de més de quinze dies sense. A l'espera de la visita de l'Athletic Club de divendres, l'estadi gironí va gaudir ahir amb el duel entre Catalunya i Veneçuela. Un partit amb molts al·licients esportius a la gespa i polítics a la graderia. Sobre el terreny de joc, veure Pere Pons, Àlex Granell, Muniesa i Aleix Garcia amb la samarreta de la selecció, a banda d'orgull, suposava un premi a la feina ben feta pel Girona, que juntament amb l'Espanyol i l'Eibar va ser l'equip que més jugadors va aportar. Gerard López va situar d'entrada un doble pivot molt casolà format per Pere Pons i Granell. A l'onze també hi era la màxima estrella i únic representant del Barça, Gerard Piqué, el palafrugellenc Joan Jordán i d'altres homes destacats com Sergio García o Marc Bartra. La idea del seleccionador Gerard López era clara: divertir-se i jugar a l'atac.
Al davant, però, Veneçuela arribava amb l'aval d'haver derrotat, i bé, l'Argentina de Leo Messi divendres passat al Metropolitano (1-3). De fet, llevat d'una relliscada inoportuna de Bojan Krkic al moment de xutar, van ser els veneçolans els que van gaudir de les millors arribades als primers minuts. Murillo estaria a punt d'obrir el marcador després de recollir una pilota al vèrtex esquerre de l'àrea i enviar-la al travesser. Catalunya ho intentava a través de la pilota però sense gaire claredat. Pere Pons, en una de les seves incursions, va tenir la seva oportunitat després d'una centrada d'Aleix Vidal. Les cames d'un defensa, però, van evitar el gol del gironí. El pal tornaria a ser el gran protagonista de la primera part. Primer perquè la fusta tornaria a escopir una rematada del visitant Rosales després d'una gran jugada personal de Murillo. Encara abans de la mitja part, Piqué va avançar-se a Granell a l'hora d'efectuar el llançament d'una falta directa des de la frontal i la pilota, altre cop, es va estavellar al travesser.
No hi havia gols però de pals ja se n'havien vist tres. N'hi hauria més. Entre càntic i càntic, Montilivi gaudia del futbol i les ocasions d'un i altre equip. En un altre llançament de falta directa, seria el jugador de l'Espanyol Rosales qui veuria com el pal evitava el primer gol del partit. No hi havia maneres d'obrir la llauna.
Gestionar i repartir els minuts era una altra de les missions de Gerard López. Potser la més difícil per a l'exjugador del Girona sobretot tenint en compte la polèmica amb els clubs (Osca, Rayo i Valladolid) que no van cedir els seus jugadors argumentant motius esportius. L'entrenador vallesà va canviar pràcticament tot l'equip a la mitja part, deixant només al camp Piqué, Aleix Vidal i Bojan Krkic, que havien sortit de titulars. El central seria substituït al cap de cinc minuts pel jove Riqui Puig, que va ser el protagonista del primer gol. El migcampista del Barça B va fer una deliciosa assistència que no va poder rematar Montoya, que va rebre falta, però sí Bojan, que va superar el porter per fer l'1-0. Puig havia canviat el partit només entrar.
L'alegria de Catalunya va durar ben poc perquè Rosales anivellaria el marcador només sis minuts després. El veneçolà va aprofitar l'errada de Montoya a l'hora de cedir de cap una pilota enrere i va superar Becerra per baix.
El partit s'havia obert. La joventut dels homes de refresc feia que Catalunya busqués amb insistència el segon gol. Així, Pere Milla va veure com el porter Romo li aturava una bona rematada després d'una assistència de Cucurella. Aleix Garcia, Puado i Cardona havien donat aire nou a l'atac català. El davanter lleidetà de l'Eibar tindria a prop el gol en una rematada seca des del punt de penal que el porter visitant va refusar a córner. El gol de la victòria es resistia. Mentrestant, Veneçuela havia fet entrar un dels millors homes, Rondón, que no va aportar gaire. Sí que ho va fer, en canvi, Puado. El davanter de l'Espanyol va desequilibrar la balança en batre Romo amb molta sang freda. Montilivi veia com el 2-1 arrodonia la festa tant a la graderia com al marcador donant a Catalunya un triomf de prestigi.
CATALUNYA: Edgar Badia, Aleix Vidal, Piqué, Bartra, Dídac Vilà, Granell, Pere Pons, Joan Jordán, Óscar Melendo, Sergio García i Bojan Krkic. També han jugat: Pere Milla, Isaac Becerra, Martín Montoya, Víctor Sánchez, Aleix Garcia, Marc Cucurella, Oriol Romeu, Marc Muniesa, Riqui Puig, Javi Puado, Marc Cardona.
VENEÇUELA: Wuilker Faríñez, Osorio, Chancellor, Moreno, Rincón, Soteldo, Murillo, Rosales, Yangel Herrera, Alexander González i Josef Martínez. També han jugat: Seijas, Rafael Romo, Aristeguieta, Machis, Juanpi, Ronald Hernández, Jhonder Cádiz.
GOLS: 1-0, Bojan (min. 53); 1-1, Rosales (min. 59); 2-1, Puado (min. 88)
ÀRBITRE: Xavier Estrada Fernández. Ha amonestat Muniesa.
ESTADI: Montilivi, 12.671 espectadors.
