El Bàsquet Girona cremarà aquesta tarda contra el Navarra un dels últims cartutxos per intentar redreçar el rumb en la fase d'ascens a LEB Or i no quedar descartat de la pugna molt abans d'hora. Passi el que passi, però, i l'equip assoleixi fer el salt a la segona divisió del bàsquet espanyol o no, el que és innegable és que el projecte que Marc Gasol va començar a impulsar el 2014 a Girona està en franca progressió. En cinc anys una entitat que va nèixer, inicialment, com a escola de bàsquet base, amb cinc equips que s'entrenaven majoritàriament al pavelló de Montfalgars, ha evolucionat cap a un club cada cop més professional, amb una pedrera més potent, i un primer equip sènior que en el segon any de vida ja ha lluitat per pujar.

Jesús Escosa, el secretari tècnic del Bàsquet Girona, és un dels integrants amb responsabilitat dins del projecte que continua des de la seva fundació. Ell, com el director esportiu i ara entrenador, Àlex Formento, i Marc Pena, director esportiu de la base, han vist com ha anat evolucionant aquella idea que sempre havia tingut Marc Gasol des que el 2008 havia abandonat la ciutat per posar rumb a Memphis, a l'NBA. «En Marc, des de feia temps, tenia visualitzat el que volia i finalment el 2014 es va poder posar en marxa», recorda Escosa. El club va néixer amb el nom de CEB Marc Gasol amb cinc equips de base, només, U13, U14, U15, U16 i júnior. La progressió ha sigut constant fins estrenar la temporada passada un equip sènior a la lliga EBA que aquest curs ha fet el salt a Plata.

«La idea del club era intentar anar creixent amb passos ferms tant en estructura esportiva com expandint la marca a la provincia de Girona. En la base cada temporada hem avançat i aquesta campanya els U14 i U16 competeixen a Preferent A i l'U18 a Preferent B, que són categories de referència. Aquest era un dels reptes», assegura Escosa. La base mobilitza 62 jugadors en sis equips.

Segons el secretari tècnic del Girona «la lectura és que tot i ser un club jove, en cinc anys hem anat fent la feina. Hem anat assolint els objectius i el projecte creix de manera saludable». Ho diu amb coneixement de causa perquè a la ciutat, en l'ultima dècada, ja s'han vist els enfonsaments de dos clubs referents de bàsquet, el CB Girona i el Sant Josep, per culpa dels problemes econòmics. «Nosaltres hem intentat que el futur sigui sostenible».

Sobre el paper del sènior, que esgota les darreres opcions de lluitar pel play-off d'ascens, apunta que «hem d'intentar acabar amb bones sensacions, perquè això segur que ens farà crèixer. Hem de pensar que és el nostre primer any a Plata i que, probablement, assolir reptes esportius necessita de molts condicionants». Paral·lelament aquest curs també s'ha estrenat una nova figura, la del director general, càrrec que ocupa Jordi Pujol, i que per Escosa «és un pas més per començar a crèixer en massa social i suport de nous patrocinadors». El club té uns 700 socis «i en determinants partits hem posat un miler de persones a Fontajau. Costa fidelitzar la gent però a poc a poc ho anirem fent. El club progressa adequadament, tot i que sempre hem de ser autocrítics i intentar analitzar on hem fallat per millorar».