La Federació Espanyola de Bàsquet i Teledeporte han decidit que el segon partit de la final de Lliga s'ha de jugar en una hora tan poc familiar com un diumenge a les nou del vespre. Però això no serà obstacle perquè demà passat Fontajau s'ompli per veure com l'Spar Citylift Girona lluita per guanyar la segona Lliga de la seva història. I tot per la gesta, per molts inesperada, per tots més que merescuda, d'assaltar ahir el pavelló del Perfumerías Avenida (64-70). Una victòria impactant que passarà a la història del club gironí per com va arribar. Jugant un gran bàsquet i posant-se vint punts per sobre en el marcador en el primer quart (2-22) i dinou en el tercer (33-52), però sobretot sabent patint en el, llavors ja sí, angoixant ambient del pavelló de Salamanca quan l'Avenida es va arribar a posar a només un punt en el ­darrer quart. A l'Uni no li van tremolar les cames i el 64-70 final el deixa a només un pas de repetir el que va aconseguir el Sant Jordi del 2015. Un pas que ha de fer diumenge

A Salamanca no és que confiessin en la victòria. És que directament la donaven per descomptada. El Würzburg es va omplir, com sempre, però a l'inici del partit l'ambient no tenia l'hostilitat d'altres anys. Els aficionats locals van arribar justos de temps al pavelló, «aquí ens va millor jugar a les nou que no pas a les vuit», comentava distès Miguel Ángel Ortega abans de començar el partit, i quan tot just més d'un s'havia acomodat a la seva localitat va trobar-se amb un canvi de guió inesperat: el Perfumerías Avenida no era l'equip intens en defensa que passa per sobre dels rivals. Aquest era l'Spar Citylift Girona, que, amb una posada en escena impactant, va clavar una sonora butetada a la cara de l'excés de confiança local. El bàsquet que obria el marcador del partit, una safata de Gabby Williams després de pilota recuperada, seria la prèvia del que passaria en un espectacular primer quart de l'Uni que va deixar sense resposta el Perfumerías Avenida. Entre el 2-2 anotat per Elonu i un tir lliure d'Eldebrink, que era el 3-24, les castellanes van passar-se 7 llargs minuts sense anotar. Només veient impotents el bàsquet que desplegava l'Spar Citylift Girona. Defensa intensa, molt intensa, ràpides sortides al contracop per anotar fàcil i, per acabar de marcar la diferència, l'encert anotador de Keisha Hampton. El tercer triple de l'aler pivot nord-americana de l'Uni i un bàsquet de Williams van fer pujar al marcador la que seria la màxima diferència de partit (2-22).

Les jugadores del Perfumerías no sabien on mirar. L'ambient del pavelló era d'absoluta incomprensió, l'única persona que animava dreta en tot el pavelló era la mare de Krisi Givens (la dels balls al pavelló de Fontajau quan la seva filla jugava a l'Uni) i Miguel Ángel Ortega provava de reaccionar alterant diferents vegades la composició del seu cinc. Estava clar que la bèstia havia de despertar. I ho va fer. Tant el Perfumerías Avenida com la seva afició, que, un cop rebuda la bufetada a la cara, va acabar sortint de la seva perplexitat per animar i, sobretot, protestar qualsevol decisió arbitral.

Calia aguantar. I no era fàcil, però l'Uni ho va fer. Passant-ho malament (en els primers 6 minuts del segon quart només van poder fer quatre punts, tots de Dongue), però les gironines van aconseguir arribar al descans defensant una part del seu avantatge en el marcador (27-35). Sense manera d'imposar la seva teòrica superioritat en el joc interior, impagable el partit de Reisingerova i espectacular l'ajuda per a les pivots que és tenir una «3» anomenada Gabby Williams, l'Avenida i Ortega van optar pel «Lloyd sistema». L'escorta nord-americana, fitxada a cop de talonari després de la derrota castellana a Fontajau en Lliga el mes de desembre, és una autèntica màquina. Campiona de la WNBA, medalla d'or en el darrer mundial amb la selecció dels Estats Units...

Ara bé, sense tenir l'impactant ­currículum de la seva encara jove compatriota, Keisha Hampton és una altra gran jugadora feta a foc lent, entre la Segona Divisió francesa i la Lliga d'Israel i superant cops com una important lesió al genoll, que ahir va ser determinant en la victòria gironina al Würzburg. Les dues, Lloyd i Hampton, van ser les màximes anotadors del partit, 25 punts cadascuna, però Hampton va ser la que va acabar somrient. Dos triples de la nord-americana de l'Uni a l'inici del tercer quart van tornar a aixecar la diferència fins als 19 punts (33-52). Allò sí que va despertar Würzburg. Va arribar l'autèntic moment de l'Avenida. Els crits de la parròquia local van apujar els decibels fins a convertir en impossible sentir-se dins del pavelló, les jugadores d'Ortega van començar a defensar, i a picar, tot el que no havien fet en el primer quart, el tècnic agafava pilotes quan encara no havien sortit de la pista... L'Avenida seguia apostant pel «Lloyd sistema», però Sílvia Domínguez també havia decidit afegir-s'hi i els àrbitres es van acabar apuntant a la festa amb una incomprensible antiesportiva sobre la base de Montgat. Entre una cosa i l'altra, el públic local va olorar la remuntada i cridava el «sí se puede» quan Jewell Lloyd anotava un triple inversemblant a tauler o Elonu reduïa la diferència a només un punt (59-60). Arribava el moment de ser valentes. I les gironines ho van ser. Laia Palau assumia la responsablitat i feia els seus dos primers punts del partit liderant al costat de Núria Martínez, Resingerova es feia gegant davant d'Erika de Souza per anar a sumar des de la línia de tirs lliures, Williams, Hampton... La victòria no es va escapar (64-70) i diumenge a les nou del vespre tothom està convocat a Fontajau.