« El Avenida se pega un tiro en el pie». Així titulava ahir La Gaceta la crònica d'un partit que ningú, absolutament ningú, a Salamanca, i ben pocs a Girona, esperaven que s'acabés escapant del guió previst. És a dir, una victòria local que encaminés el Perfumerías Avenida a un nou triplet (Supercopa, Copa i Lliga) acostant-se al que Miguel Ángel Ortega deia dimecres en una entrevista al Norte de Castilla: «Volem marcar una fita en la història, que aquest Avenida es recordi». Aquest cop, però, els guionistes no van reescriure la mateixa història dels últims tres anys i l'Avenida va pagar car, molt car, l'excés de confiança del seu entorn, traspassat també a les jugadores, perdent un partit que el posa contra les cordes després que Èric Surís finalment veiés recompensada la seva victòria tàctica sobre Ortega. «Ens han guanyat amb la nostra pròpia medecina», deia després del partit el tècnic barceloní del Perfumerías Avenida buscant les causes d'una victòria gironina que també s'explica observant que les joves Oma (22 anys), Williams (22) i Reisingerova (tot just 20) donessin la cara en un partit de gran compromís; que Keisha Hampton sortís airosa del duel anotador amb una estrella mediàtica del bàsquet del seu país (Jewell Lloyd); i que Núria Martínez, espectacular falta en atac forçada a 30 segons de la conclusió, i una incomprensiblement xiulada per l'afició local Laia Palau se sentessin càtedra amb el seu magisteri en els minuts finals.

La supèrbia local. «Hem sortit molt suaus i quan això passa és molt complicat guanyar un partit de play-off». Són paraules de Jewell Lloyd, una estrella de la WNBA i de la selecció dels Estats Units a qui l'Avenida està intentant renovar a un preu amb el qual més d'un equip de la Lliga gairebé pagaria a tota la seva plantilla, i que dijous a la nit no tenia problemes per reconèixer que ni ella ni les seves companyes havien aparegut a la pista del Würzburg a l'hora convinguda. Pensant en el triple i en «l'Avenida que es recordi», les jugadores d'Ortega no es van recordar d'aplicar el llibre d'estil del tècnic. Abans d'acabar el primer quart, l'Uni estava guanyant 2-22 i cap jugadora de l'Avenida havia mostrat un mínim d'intensitat. Relaxació, excés de confiança o simple prepotència d'una plantilla que no va saber llegir que al davant tenia un equip amb prou mentalitat per defensar fort, ser agressives, treballar molt bé sobre les línies de passada i jugar ràpid en transició. I, a sobre, aquest Uni té prou riquesa tàctica per saber trobar solucions en atac estàtic després de reinventar-se per la pèrdua de la seva màxima anotadora (Shay Murphy) i de la seva jugadora més valorada (Nadia Colhado

El joc interior. «Ens ha faltat la referència interior que sempre hem tingut contra elles». Sílvia Domínguez havia trobat a faltar que la poderosa bateria interior del seu equip marqués les diferències com havia fet en la final de Copa o en temporades anteriors. Amb una pivot de només 20 anys, Julia Reisingerova, de principal referència dins la zona, l'Spar Citylift Girona va saber plantar cara a Erika de Souza, Angel Robinson, Laura Gil, Adaora Elonu... Èric Surís va saber moure bé la manta i, amb el treball col·lectiu, fins a sis jugadores de l'Uni van agafar quatre o cinc rebots (Palau, Williams, Dongue, Pierre-Louis, Hampton i Reisingerova), i l'Avenida, tot i ser físicament molt superior en centímetres i quilos, no va sumar punts jugant prop de cistella fins a les acaballes del partit amb la jugada amb què Elonu va posar el seu equip a només un punt. La millor interior dijous de l'Avenida, Angel Robinson, va fer els seus 10 punts amb tirs oberts i, tot i els seus bons números, no se la va veure especialment implicada en un tram final de temporada en què els temes contractuals solen, o poden, afectar el rendiment de les jugadores. Erika De Souza? L'«Erika espavila ja» que li va dedicar Ortega en un temps mort és el millor resum del partit de la brasilera, que, tot i ser titular, només va jugar 9 minuts.

La batalla tàctica. El «Lloyd sistema» en què va caure l'Avenida en molts trams de partit és la millor prova que, dijous, Surís va guanyar la partida al tècnic que acapara tots els títols del bàsquet femení espanyol. El cos tècnic de l'Uni va preparar el partit perquè, amb un treball defensiu impecable, l'Avenida no tingués opcions de fer mal en el joc interior. I Ortega no va trobar cap manera perquè el seu equip entrés pilotes interiors i no es limités només a que Lloyd es jugués totes les pilotes que li passaven per les mans.