L'èxit de l'Uni Girona és com la fórmula de la Coca-Cola, i per molt que hi hagi clubs que pagarien per copiar-lo, resulta molt díficil de repetir. La segona Lliga de la història del club, la que s'afageix al palmarès a aquella aconseguida per Sant Jordi el 2015, premia el desè aniversari de l'ascens a l'elit d'un club nascut el 2005 que, avui, és un referent indiscutible del bàsquet català, espanyol i europeu. Entre aquell 17 de maig de 2009 a Badajoz i ahir han passat gairebé 10 anys, en els quals, pas a pas, s'ha anat creixent de manera sòlida i sostenible fins al punt de poder aspirar a tots els títols i, fins i tot, guanyar-ne. Ah, i omplint Fontajau de manera més o menys habitual, com a la Lliga Dia només és capaç de fer-ho el Perfumerías Avenida i al continent, ben pocs.

«Em trec el barret amb la feina d'Èric Surís! Enhorabona per una temporada increïble i gens fàcil! Et mereixes tot allò bo que et passi», escrivia al Twitter Marta Xargay, la qui fa deu anys va ser proclamada MVP de la fase final de Badajoz en què l'Uni va pujar a la Lliga Femenina tombant l'Obenasa. De la gironina, ara al Dynamo Kursk, s'ha passat al talent de Julia Reisingerova, una pivot txeca de només 21 anys que Pere Puig va fitxar l'estiu passat del Sant Adrià i que ha explotat a Fontajau. Perquè d'això s'ha tractat durant aquesta dècada: de reiventar-se cada any, de posar-hi els colzes, imaginació i molta feina. D'aguantar els cops de veure com les teves millors jugadores aprofitaven l'aparador de Girona per trobar millors contractes i, aparentment sense immutar-se, posar-hi remei.

L'Uni ja fa temps que és de la família. I es va fent gran i més gran. Ahir a quarts de vuit del vespre, una hora i mitja abans que comencés el partit, les cues a les portes eren espectaculars. I un cop dins, l'afició va marcar els primers punts amb un ambient impressionant. Uns 5.300 aficionats van omplir de gom a gom la instal·lació, que va haver de recórrer a la grada jove i a cadires a peu de pista per poder atendre la demanda. Tothom, com requeria el codi de vestit, lluint colors vermells. Els seguidors gironins no van donar treva i sobretot a la segona part, quan l'Spar Citylift es va posar per davant, va ser clau. L'angoixa pel resultat es va mantenir fins els últims minuts, però quan Laia Palau va aconseguir un 2+1 que significava el 65-53, molts van començar a respirar. Hi va haver càntics de «campiones, campiones!», temps per a la reivindicació política i joia, molta joia. Perquè no sempre es pot celebrar un aniversari amb un títol i una salut de ferro que molts voldrien imitar.