Dijous a la nit, després de la seva valuosa victòria a la pista del Perfumerías Avenida, les jugadores de l'Uni van marxar del Würzburg amb dues furgonetes, una conduïda pel delegat Vicenç Bordas i l'altra pel mateix Èric Surís. A l'expedició gironina no hi havia Nadia Colhado, tot i les evidents ganes de la pivot brasilera d'estar al costat de les seves companyes, ni el cap de premsa, ni ningú del club que fos estrictament necessàri més enllà de jugadores i cos tècnic. Les furgonetes, més econòmiques que l'autobús, formen part de les rutines de molts viatges d'un Spar Citylift Girona que és l'actual campió de Lliga i que compta amb jugadores referents del bàsquet com Laia Palau o Núria Martínez, i omple Fontajau amb més de 5.000 espectadors en partits com els de diumenge. No és un club al qual li caiguin els diners de les butxaques. «És clar que volem guanyar títols i és clar que ens agradaria jugar l'Eurolliga, i ho farem si podem, però ni una cosa ni l'altra poden posar en risc la sostenibilitat del club», avisa el president del club, Cayetano Pérez, que com la resta de la junta directiva s'ha posat uns dies de marge per decidir si aposten per jugar la màxima competició europea o continuen en una Eurocup on, com a club, es troben segurs des del punt de vista econòmic i hi han aconseguit èxits importants com la recent disputa de les semifinals davant el Montpeller (la millor classificació de la història en una competició europea d'un club català superant els registres d'equips mítics com Picadero, UB Barça, Comansí o Tortosa).

La diferència entre un pressupost d'Eurocup i un d'Eurolliga s'explica pels viatges -sense criteri de proximitat geogràfica es pot haver anat bastants cops a Rússia i a l'antiga Europa de l'est-, però, sobretot, perquè requereix una plantilla més potent amb un mínim de 10 jugadores de primer nivell. Jugar l'Eurolliga amb una plantilla curta acaba afectant la Lliga. Al club de Fontajau recordaven ahir que el seu únic any a la màxima competició europea van acabar tercers, igualats amb el quart, a la Lliga regular jugant les semifinals en factor pista en contra davant Conquero.

En altres paraules, en cas que econòmicament sigui viable, Pere Puig tindrà més feina si ha de fer una plantilla per a l'Eurolliga que per a l'Eurocup. Una feina que, ara per ara, no es concretarà en cap més renovació o fitxatge confirmat fins que es prengui la decisió sobre la competició europea que es jugarà. Mentrestant, la primera bona notícia va ser la confirmació, de la seva pròpia boca, que Laia Palau continuarà jugant una temporada més, i s'afegirà al bloc de jugadores que ja han renovat: Núria Martínez, Nadia Colhado i Rosó Buch. A l'altra cara de la moneda, l'MVP de la final, Julia Reisingerova, Gabby Wiliams, Keisha Hampton i Bea Sánchez segur que no continuaran a l'Uni la temporada vinent. És una situació ben coneguda per a Puig i la resta de responsables de l'Spar Citylift Girona. Les jugadores arriben a Girona, fan una bona temporada i després marxen revalorades a equips que els poden pagar salaris. Aquí tornaríem a la frase aquella de Cayetano Pérez de «no posar en perill la sostenibilitat del club». En aquest cas renovant jugadores amb fitxes que no et pots permetre.

Amb 22 anys, formada en una universitat de prestigi com Connecticut i amb un físic privilegiat per jugar a bàsquet, el bàsquet que Gabby Williams ha deixat entreveure en la seva curta estada a Girona, i les opcions per fer plantilles que obre el seu passaport francès, no ha passat desapercebut per als grans clubs del bàsquet europeu. Williams té un acord des de fa setmanes amb el BLMA i la temporada vinent jugarà a Montpeller, botxí de l'Uni en les semifinals de l'Eurocup. La proposta econòmica de l'equip occità estava lluny del que pot pagar l'Uni. Els casos de Julia Reisingerova i Keisha Hampton són semblants. En tots dos casos, l'Uni ha intentat renovar-les, però les propostes gironines s'han quedat curtes des del punt de vista econòmic. Com en el cas de Williams, Reisingerova ja té un acord amb un altre club.