Campiones de lliga. Quatre anys després del primer i únic precedent, acabant amb la maledicció de les derrotes contra el Perfumerías Avenida i fent bona, davant més de 5.000 espectadors que omplien Fontajau, la victòria de dijous a Salamanca per guanyar un títol que premia una temporada tant històrica com complicada de les gironines. La lesió de Bea Sánchez, la marxa de la màxima anotadora (Shay Murphy), el canell trencat de la jugadora més valorada (Nadia Colhado), els diners que l'Avenida va posar sobre la taula a mitja temporada per recuperar Ortega i fitxar Lloyd, l'esforç de ser el primer equip català de la història en arribar a unes semifinals europees... Una temporada realment molt complicada, que va acabar ahir de la millor manera guanyant per segon cop en quatre dies al Perfumerías Avenida (73-65). La confirmació del treball d'Èric Surís i el seu cos tècnic, que han sabut reconstruir un equip que amb Murphy i Colhado jugava a fer punts i sense elles guanya els partits encaixant-ne pocs; un tercer quart èpic per fer vibrar els més de 5.00o seguidors de Fontajau i el contrast generacional entre una base de gairebé 40 anys (una Laia Palau, que condueix els partits cap a on ella vol) i una pivot de només (l'MVP de la final Julia Resingerova) van ser les claus d'una victòria indiscutible.
Conscients dels pecats del seu equip en el primer partit de la final, Miguel Ángel Ortega tenia clar que aquest cop el seu equip no es podia permetre ni un sol vestigi de la supèrbia, o excés de confiança en un terme més amable, que havia provocat no compareguessi a jugar fins ben començat el partit. I si a la plantilla del Perfumerías Avenida, plena de cars noms amb molt currículum, hi ha una jugadora que no pecarà de no trencar-se la cara jugada aquesta és Laura Gil. La pivot murciana va ser la sorpresa d'Ortega en el cinc titular, al costat la sueca Elin Eldebrink per buscar l'encert en el tir exterior que no assegura Givens, i la presència va fer aparèixer un Avenida més semblant al de les últimes que no pas al del primer partit de la final. L'Spar Citylift Girona el va colpejar fort d'entrada, insistint en pilotes interiors a una Julia Reinsingerova que en pocs anys serà una de les millors pivots del bàsquet internacional (recordem que ara només té 20 anys), però les ràpides dues faltes personals de Hampton, i el permissiu criteri arbitral amb els contactes, no li varen xiular una falta a l'Avenida (Givens) fins a dos segons del final del primer quart varen generar els primers neguits a l'Uni (16-21).
En el segon quart, després de donar el clàssic cop d'ull al marcador i adonar-se del poc que havien xiulat, els àrbitres varen arreglar-ho en un moment (tres faltes seguides a l'Avenida), però l'Uni patia més en la rotació de canvis amb minuts de descans per a Resingerova, Williams, Núría Martínez... Tot i la bona defensa sobre Lloyd, les visitants es varen arribar a posar 8 punts per sobre en el marcador (27-35, després d'un bàsquet de Reinsingerova) que es van quedar en només quatre al descans (31-35).
Fontajau tenia ganes de guanyar una lliga. Molts dels habituals al pavelló gironí recorden el títol del 2015, però d'aquell títol ja han passat quatre anys. I hi havia ganes de repetir. Per això, quans els primers compassos del tercer quart no feien pensar en el que vindria instants després, el pavelló va ajudar com mai. Desesperant-se quan xiulaven una poc explicable falta en atac a Reisingerova o saltant d'alegria quan, després d'una tècnica a Robinson, els tirs de Hampton, Reisingerova i un bàsquet de la mateixa pivot txeca posaven l'Uni per davant (41-38). El millor, però, encara estava per arribar. Els minuts finals del tercer quart van ser dels que la gent que era a Fontajau el recordarà temps. D'aquells que enganxen al bàsquet. Pura emoció. El pavelló gironí saltava quan un contracop de Rosó Buch permetia arribar, per primer cop, l'Spar Citylift GIrona als deu punts de marge (51-41) o quan un altre contracop, aquest portat de manera menys heterodoxa entre Dongue i Pierre-Louis, tancava el tercer quart amb un 53-42 que deixa la lliga molt i molt a prop.
Aquest cop el títol no es podia escapar. I comptant amb Laia Palau i Núria Martínez és més complicat que se t'escapi res. Ortega va optar per jugar uns minuts sense Laura Gil. I allà es va equivocar. Les opcios de l'Avenida passaven per la grapa, perquè la defensa sobre Lloyd continuava sent imparable i Erika De Souza, després de molts anys dominamt el bàsquet femení estatal, va veure ahir que el canvi generacional s'acosta. Amb Julia Reisingerova en pista, l'Avenida era incapaç de guanyar passant per sobre del rival en el joc interior.
Ni amb el talent de Lloyd, ni amb joc interior... L'Avenida no tenia cap camí per guanyar el partit, i la final, que es va acostar més al costat gironí quan, en un respir de Reisingerova, Vivi Pierre-Louis va anotar un gran 2+1 per tornar a posar la diferència per sobre sobre dels 10 punts. A la final només li faltava el llaç i, qui més podia ser?, aquest el va posar Laia Palau. Dues accions consecutives de la veterana base, una d'elles amb un 2+1, van resoldre el partit amb un 67-53 que ja no va poder capgirar ni l'esforç de Laura Gil... El partit i la final es quedaven a Girona i, per acabar de completar la festa, pocs minuts després Laia Palau confirmava que continuarà jugant a l'Uni.
