07 de maig de 2019
07.05.2019
Diari de Girona

Èric Surís: «No sé si seguiré d'entrenador, no tinc encara cap proposta de l'Uni»

Va arribar al club procedent del Salt, de la Lliga EBA, fa tres temporades i cada any ha anat creixent amb els mateixos passos sòlids que el club · El 2019 serà inoblidable: si diumenge celebrava una Lliga, en un parell de mesos serà pare d'una nena · Superada amb èxit una dura temporada, té ganes de descansar

07.05.2019 | 00:40
Èric Surís: «No sé si seguiré d'entrenador, no tinc encara cap proposta de l'Uni»

Com va celebrar el títol?

Amb molta alegria i molta emoció. Vam sortir molt tard del pavelló i vam fer un sopar improvisat. Avui (ahir) ho celebrarem de manera més preparada, internament amb l'equip, amb una barbacoa a la tarda-vespre. I demà (avui) hi haurà la recepció més oficial a l'Ajuntament.

Quina és la felicitació més especial que li ha arribat?

Les que fan més il·lusió són les que reps de la teva gent, de la família i dels amics que sempre hi són. Al cap i a la fi, en aquesta professió d'entrenador, el dia a dia és complicat. Per tant, aquests moments d'alegria els has de compartir amb els teus, amb els que sempre hi són.

Guanyar la Lliga Dia és la seva confirmació com a entrenador de bàsquet d'elit?

Estic molt agraït a l'Uni Girona per haver-me donat aquesta oportunitat d'entrar en aquesta professió, al bàsquet d'elit femení. Hem fet una bona trajectòria de tres anys i hi hem posat la cirereta amb la Lliga en un mateix any en què també hem sigut semifinalistes europeus i finalistes de Copa.

Seguirà entrenant l'Uni?

No ho sé, a hores d'ara de l'Uni Girona no tinc cap proposta sobre la taula. Ens haurem d'asseure i parlar-ne tranquil·lament.

Té ganes de seguir?

Es fa difícil respondre si encara no puc posar en judici la proposta que hi pugui haver en tots els sentits. A hores d'ara, si no hi ha proposta de club, jo no em puc avançar a dir si seguiré o no seguiré.

Està d'acord que l'Uni Girona ha guanyat la final aplicant la recepta de l'Avenida?

Està clar que aquest campionat ens l'ha donat la defensa. Durant la temporada ens hem hagut de reiventar i reconstruir i ho hem fet amb èxit. Hem perdut segurament mitjana de punts, les últimes temporades hem estat els màxims anotadors en la fase regular, però al play-off hi vam arribar amb uns matisos de més fiabilitat i solvència defensiva. Hem anotat menys, hem tingut menys capacitat d'obrir el camp, però hem guanyat físic, ofici i fiabilitat defensiva i això ens ha donat aquesta solidesa per guanyar la Lliga.

No és el mateix jugar amb Murphy i Colhado que fer-ho amb Williams, Reisingerova, Dongue...

Mai se sap què hagués passat, però està clar que les que han arribat s'han esforçat per acoblar-se el més ràpid possible i les que ja hi eren han ajudat a fer la readaptació també tant depressa com hem pogut. Hem canviat molts detalls i mecanismes de joc. No és el mateix si Murphy t'obre molt el camp amb un llançament de tres gairebé infalible, que jugar amb Williams, que és una jugadora molt més física, rebotejadora i resolutiva tallant i anant cap a dintre.

Sense Colhado, Reisingerova ha fet un clar pas endavant.

És una jugadora jove amb molta projecció i talent. Ha fet una temporada de menys a més. Va arribar a la Copa havent fet bons partits a la Lliga. Allà es va lesionar i la progressió es va aturar durant el mes que va estar de baixa per la lesió de genoll. Li va costar agafar el ritme però, quan ho ha fet, ha recuperat la progressió que apuntava. Com a entrenador una de les coses que més feliç et fa és que jugadores tan joves com ella passin pel teu equip i experimentin aquesta millora. I això ho diria per jugadores de la mateixa edat com Williams o Helena Oma, que també ha tingut un paper molt important.

Laia Palau ha marcat la diferència a l'Uni aquest any?

Segur. Ella i la Núria (Martínez) són dues líders a dins i fora de la pista. Són jugadores bones en bàsquet, excepcionals, bones líders, bones persones i intel·ligents. Amb elles dues tot és més fàcil. Sempre sumen. Són competitives i sanes.

Havia vist mai Fontajau tan entregat?

Tant, tant és difícil de recordar. Va ser increïble. Al final no només vam omplir diumenge, sinó que cada vegada més el projecte està calant i creixent. L'afició sabia que havia d'empènyer l'equip i ho va fer de manera impressionant.

Què li va dir Ortega al final?

Quan va acabar el partit ens vam donar la mà i ens vam abraçar. Ell, elegant com sempre, em va felicitar i em va dir que se n'alegrava molt per mi. La nostra relació ha sigut sempre cordial, tant en la victòria com en la derrota.

Per on pot continuar creixent l'Uni Girona?

Com a entrenador, que és el que m'ocupa, tot el que hem aconseguit ha passat per fer un bàsquet vistós que ha engrescat la gent. Això ens ha ajudat a créixer socialment, cada vegada tenim més fidels. Pel que fa als despatxos, no em pertoca a mi dir-ho.

Ho nota el tècnic que això cada vegada va a més?

Sí, es nota que a Girona es respira bàsquet i en aquest cas som nosaltres. És un orgull que a casa teva et passi això. Haver aconseguit això, que pel carrer tothom et feliciti i et parli de gironí a gironí, és un èxit.

La Lliga és la millor manera de celebrar el 10è aniversari de l'ascens a l'elit?

Sí, quina millor manera! És la segona Lliga del club i això té molt mèrit quan fa més d'una dècada que l'Avenida està dominant i jugant totes les finals, superant en altres moments el Ros Casares o el Rivas. Durant la temporada hem patit moltes adversitats, lesions, canvis, i superar-les amb èxit ha tingut molt mèrit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook