«Alcaldessa, volem l'Eurolliga!», li cantaven dimarts des de sota del balcó de la plaça de Vi.
És lògic que ho cantessin, a tots ens agradaria veure l'Uni jugant aquesta competició. Des del primer moment m'he posat a disposició del club per parlar-ne i també per formar part de la solució de trobar el finançament que, com és comprensible, no pot ser tot assumit per l'Ajuntament. En altres paraules, estem en disposició de ser còmplices i també d'ajudar a trobar nous còmplices per aquest nou repte de l'Uni.
En la línia del que va respondre des del mateix balcó: «Entre tots hem de fer que l'Uni pugui jugar l'Eurolliga».
Sí, però no és perquè ho digués jo. Estic segura que tothom se sentirà cridat a formar part d'aquest projecte. La part pública segur que voldrem ajudar i donar suport; i després la part privada també hi voldrà donar suport. La rendibilitat en termes de responsabilitat social també és molt important i una empresa que ajudi l'esport, i en especial, l'esport femení crec que li ha de ser avantatjós per explicar que participen en polítiques d'igualtat efectives.
La coincidència amb el fet que hi hagi eleccions municipals el 28 de maig pot acabar sent un problema afegit?
Crec que no, perquè m'imagino que aquí ens uneixen moltes coses als diferents partits. I en principi, les eleccions no haurien de suposar una dificultat afegida.
La decisió haurà de ser ràpida. Han quedat amb la gent de l'Spar Citylift per parlar-ne?
No. Jo m'he posat a la seva disposició, però ara ells s'han de situar i determinar la seva estratègia per després poder compartir-la. A banda del suport econòmic, que ja hem dit que sí que hi serem, podem ajudar a generar noves complicitats. Però primer hem d'esperar que ells decideixin si volen acceptar el repte l'Eurolliga amb tot el que això comporta.
El problema pel sector privat és que invertir en esport no dona beneficis en termes fiscals. La famosa llei de mecenatge que aquí no ha arribat mai a diferència d'altres llocs...
És cert. I molts ho critiquem, perquè són temes que han de canviar i evolucionar. En estàndards europeus els patrocinis es tracten de manera molt diferent i llavors les empreses tenen molt més fàcil fer apostes als territoris. Però repeteixo que, per a una empresa, aquest cas és diferent perquè permet donar polítiques de suport a l'esport femení que està infrafinançat. No estem parlant d'altra cosa que de salut, i d'hàbits saludables de les nostres joves que, en comparació amb el que passa en el cas dels nois, deixen molt més aviat la pràctiva esportiva.
La societat avança, cada dia tothom fa més esport, però l'esport femení encara necessita atencions especials?
És molt important continuar reivindicant que l'esport femení no està tractat en termes d'igualat. Això no ens ho podem permetre. Si mirem la llei o el marc mental de la gent sembla que la igualtat existeix, però en la pràctica no és així. Igual com hi ha una bretxa salarial d'un trenta per cent de salari per a homes i dones en el mateix lloc de treball, passa exactament el mateix en el món de l'esport. No explico res de nou si dic que l'esport femení està infrafinançat respecte al masculí. En una societat avançada en la qual es vulgui apostar pel benestar de la seva ciutadania, l'esport femení hauria d'estar sobre finançat perquè amb aquest abandonament prematur de l'esport les noies posen en risc la seva salut del futur.
Els èxits de l'Uni podrien ser un estímul per a aquestes joves.
Calen més models femenins, perquè més noies vegin que poden continuar fent esport o, fins i tot, esport d'elit i que també s'hi poden guanyar la vida. Cal potenciar l'esport femení per moltes causes però, sobretot, per tenir una societat igualitària entre homes i dones en termes de salut.
Les més de 5.000 persones que hi havia a Fontajau demostren que hi ha una demanda per veure esport femení?
Diumenge a Fontajau no veies ni homes ni dones. Veies un espectacle que feia posar la pell de gallina. A vegades es retreu que l'esport femení és menys atractiu, però diumenge va ser una festa de l'esport femení. Un espectacle extraordinari en què es veien representats valors molt importants per a una societat com la lluita, l'esperit de sacrifici, el treball en equip... Aquests valors amb cara de dona són molt importants per a una societat que es vulgui considerar digna; i crec que, per al país, per a tot el país, l'Uni seria una bona aposta a la qual donar suport perquè representa molt bé aquesta cara d'esportistes femenines d'èxit en un esport popular.
