Una setmana més tard que el primer equip de l'Spar Citylift Girona guanyés la Lliga davant més de 5.000 persones a Fontajau, el júnior del GEiEG Uni va demostrar a Avilés que el bàsquet gironí és molt més que capacitat econòmica per fitxar Laia Palau o Keisha Hampton. La generació que entrena Mau Puig es va quedar a les portes de proclamar-se campió i repetir l'històric títol aconseguit el 1990 a Salt per l'equip de Meri Buil i Sandra Ventura. «D'entrada no ens esperàvem acabar segones, però un cop a la final volíem guanyar i ara tenim el cop de la derrota contra l'Estudiantes... D'aquí a unes setmanes segur que valorarem molt més el que hem aconseguit», explica Mau Puig, que, amb l'única excepció de la temporada passada, sempre ha entrenat una generació que va ser subcampiona d'Espanya en perdre la final contra Sant Adrià, que fa dos anys va caure en els quarts de final de l'estatal contra Estudiantes i que ara ha arribat a la final després de derrotar el Sant Adrià, el principal favorit al títol, en semifinals.

Les barcelonines, que havien derrotat el GEiEG Uni de 39 punts en la Final a Quatre del Campionat de Catalunya, es presentaven a Avilés com el rival a batre: campiones de Catalunya i d'Espanya infantils, campiones de Catalunya i Espanya cadets i campiones de Catalunya júnior. «El nostre objectiu era superar el que havíem fet fa dos anys en el cadet i passar els quarts de final; després de derrotar l'Helios de Saragossa a vuitens ens vam centrar en l'encreuament contra el Tenerife, que tenia una pivot que deixava molt petita la nostra Fatou (Cisses), i després ja va venir el partit de semifinals contra el Sant Adrià, on, aquest cop, vam ser millor equip que elles», analitza Mau Puig, que recorda com el seu equip va derrotar l'exitosa generació del club barceloní formada per jugadores que, en la seva majoria, jugaran la temporada vinent en universitats nord-americanes: «Teníem clar que les amenaces del Sant Adrià són la seva pressió, que és molt intensa aprofitant que tenen molt bona banqueta, i el seu tir exterior; vàrem preparar bé això i vam basar-nos en el joc interior, on sí que érem superiors amb la Fatou i la Laia Moya, i després la Júlia Soler va tenir un gran dia».

Un subcampionat d'Espanya, el guardó de màxima anotadora per a Júlia Soler, els 23 rebots que va agafar Fatou Cisse en la final, el domini interior de Laia Moya, els bons partits d'Elisabet Matas... Són aspectes que, en un altre context, farien pensar que el pas natural d'aquest júnior seria al primer equip. Però, a diferència del que va passar amb el GEiEG de principi dels 90 o amb la Casera a Figueres encara una dècada més enrere, el primer no és un més de Lliga Femenina. «El salt és molt gros, no estem parlant de jugar a Lliga Femenina, sinó que estem parlant de jugar amb el campió de Lliga Femenina. Un equip que aquest any tenia el segon millor pressupost de la categoria, és complicat. Però, com a mínim, la Júlia Soler pot fer el salt i esgarrapar minuts», diu Puig, que, en el cas de l'aler de Banyoles, destaca que «a banda del màster que ha fet entrenant tot l'any al costat de la Laia Palau o la Núria Martínez, té el físic, el talent i el que té més, que és el que és paga, és el gol (capacitat anotadora) i això no hi ha dubte que ho té; a banda de ser treballadora i humil per poder arribar al primer equip i jugar minuts». La jugadora de Banyoles, que tenia una proposta d'una universitat de Florida que no ha acceptat. Continuarà la temporada vinent per intentar guanyar-se aquests minuts al primer equip que li pronostica Puig.

Júlia Soler, Laia Soler o Fatou Cisse, a més de jugadores del Copa Catalunya, han entrenat molts dies aquesta temporada amb Èric Surís al primer equip. Totes han debutat, però a Mau Puig li agradaria veure'n alguna entrant a la rotació. «Això sempre depèn de l'entrenador, però jo crec que hi ha moments de la temporada en què el primer equip guanya partits de molts punts en els quals es podrien donar minuts de qualitat a les joves; no quan està ja tot decidit sinó una rotació en el primer o segon ben acompanyades per les veteranes».

De moment, però, Júlia Soler, Laia Moya i, segurament, Fatou Cisse tenen un nou compromís per endavant: ajudar el GEiEG de Copa de Catalunya a la fase d'ascens a Lliga Femenina-2.