L'Olot tenia un objectiu clar aquesta temporada: no patir per assolir la permanència. Un gran inici de Lliga va fer preveure que així seria, i el fet d'estar a 7 punts del descens a falta de tres jornades gairebé ho confirmava. El segon objectiu en forma de gran repte era classificar-se per a la Copa del Rei, i la victòria a Teruel en la penúltima jornada feia el somni realitat. Per a l'última jornada, els olotins volien sumar un punt per superar el rècord del club a Segona B, però la derrota per 0 a 2 davant el Sabadell no ho va permetre; tot i això, es pot considerar que l'Olot ha fet la seva millor temporada de la història a Segona B.

El gran motiu per pensar-ho és la posició a la taula classificatòria. Fins ara, la millor temporada del club garrotxí a la categoria de bronze havia estat la 2014/15, quan van assolir la salvació amb 48 punts (com aquest curs), però quedant en tretzena posició; per tant, es pot considerar que aquesta temporada ha estat millor que aquella en què el club va iniciar la Lliga amb Arnau Sala a la banqueta i la va finalitzar amb Rodri després de la destitució del primer.

A banda d'aquesta desena posició, els olotins han deixat moments històrics i difícils de repetir que ajuden a argumentar que estem davant la millor temporada històrica de club. Els 8 de 12 punts en les 4 primeres jornades de Lliga, la dinàmica de 10 partits consecutius sense perdre a la primera volta i el fet d'arribar a estar setens a 5 punts del play-off d'ascens just a l'equador del curs són algunes de les grans fites del conjunt de Raúl Garrido i Kevin Martínez.

Per últim, no es pot valorar sempre un èxit segons els resultats obtinguts, i a l'Olot, d'aquesta temporada, se li han de valorar altres coses. El club ha trobat un entrenador sobre el qual construir una base. Garrido ha apostat per un joc atractiu i ofensiu sense sacrificar la solidesa defensiva i han irromput a l'equip 4 joves que són el futur del club en el cas que continuïn la seva carrera a l'Olot. Alfredo, amb 21 anys, ha estat un dels líders ofensius de l'equip; Pep Chavarría, amb la mateixa edat, va arribar com a jugador de futur i peça de fons d'armari i s'ha convertit en un indiscutible en el carril esquerre; Lluís Aspar, amb 19 anys, ha estat titular a l'eix de la defensa en 16 enfrontaments, i Oriol Pujadas, també amb 21 anys com Alfredo i Pep, ha estat el jugador amb menys minuts de la plantilla i tot i així ha rendit a gran nivell en els 8 partits que ha jugat.

La millor notícia per als olotins no és només la gran temporada feta, sinó que des del club s'assegura i estan convençuts que aquest curs ha estat el primer pas per dur l'Olot al futbol professional.