Nikolaus Andreas Lauda, conegut com Niki Lauda, expilot de Fórmula 1 i empresari, tres vegades campió de F-1 (1975, 1977 i 1984), i subcampió el 1976, ha mort als 70 anys, segons va informar la seva família en un comunicat. «Amb gran dolor anunciem que el nostre estimat Niki ha mort plàcidament el 20 de maig de 2019, envoltat de la seva família», van comunicar els cercles pròxims del pilot i empresari de 70 anys.

Lauda s'havia sotmès el passat estiu a un trasplantament de pulmó que el va obligar a estar hospitalitzat diversos mesos, i el passat mes de gener va haver de tornar a ser internat a causa d'una grip que va contraure durant el Nadal anteriors a Eivissa (Espanya), on l'expilot tenia la seva segona residència.

Nascut a Viena, el 22 de febrer de 1949, era fill d'una família adinerada, propietària de fàbriques de paper.Va debutar en la competició automobilista a l'abril de 1968, en un premi de muntanya. Aquest any ja va participar en Fórmula V i en Fórmula 3. El 1971 va debutar a la F-1 amb un March al Gran Premi d'Àustria, que no va concloure per problemes mecànics.El seu salt automobilístic es va produir amb el seu fitxatge el 1974 per Ferrari, escuderia italiana amb la qual va guanyar la seva primera cursa al GP d'Espanya disputat al Jarama el 28 d'abril de 1974. La seva progressió va quedar certificada amb el seu primer títol de campió del Mundial a 1974.

Dues anys després, la seva carrera va patir un seriós revés en patir un greu accident en el GP d'Alemanya el 24 d'octubre. Lauda va patir greus cremades a la cara i en el cos, el que el va mantenir apartat dels circuits durant sis setmanes.Malgrat això, Lauda va aconseguir mantenir un intens duel amb el corredor britànic James Hunt pel campionat, títol que finalment va aconseguir aquest últim amb tan sols un punt de diferència amb el corredor austríac.

La temporada 1977 va ser l'última que va córrer amb Ferrari i malgrat que la seva relacions amb l'escuderia italiana s'havia refredat, va aconseguir el seu segon títol mundial amb certa comoditat per davant de Jody Scheckter. A continuació va pilotar durant dos Mundials per a l'escuderia Brabham-Alfa, amb la qual no va aconseguir nous títols mundials i el 28 de setembre de 1979 va deixar temporalment la competició per aventurar-se en el seu projecte de Lauda Air.

El 1981 va tornar a l'alta competició i el 1984 va conquistar el seu tercer i últim títol en una dura pugna amb el francès Alain Prost, del qual només li va separar mig punt al final de la temporada. El 1985, després d'una dura temporada en què es va haver d'abandonar fins a onze ocasions, es va retirar definitivament de la F-1, sent considerat un dels millors pilots de la història esportiva automobilista.

Deixava enrere 25 victòries en els 173 grans premis que va disputar, dels quals 24 va partir des de la "pole" -23 amb Ferrari-, i va viure dues etapes pel que fa a l'evolució de motors, els atmosfèrics (1971-1979) i els turbo (1982-1985).