Quines són les sensacions al vestidor ara que arriba el «play-off»?

L'equip està bé, tots contents perquè hem aconseguit el més difícil. Costa ser regular en una competició com aquesta, on hi ha grans equips i també millors plantilles que la nostra. No és que siguem inferiors, però la fita sí que és gran. Ara un mal dia et pot deixar a Segona B i un de dolent, acabar amb el somni. Una part complicada de l'objectiu l'hem aconseguit. Estem il·lusionats perquè estem a dos partits de pujar.

El Portugalete era un dels rivals que volien evitar o dels que preferien que els toqués?

No teníem cap preferència. Sempre es pensa en l'equip rival si té més o menys nom, però qualsevol primer del seu grup és un equipàs. La dificultat és màxima i ells pensaran el mateix de nosaltres. Ens espera un bon rival, fort, físic, que disposa d'una mescla de joventut i veterania. Ens assemblem moltíssim. És un històric que ha guanyat la Lliga abans d'acabar-la. Hi anem advertits.

L'eliminatòria es decidirà al seu camp. És un desavantatge?

Per a mi, no. Encara que hi ha gent que pot pensar que sí. He viscut situacions similars i m'han eliminat amb la tornada casa, i també he guanyat quan es decidia tot a fora. Si busco comparar, em quedo amb l'exemple del Prat. Vam pujar contra un rival difícil com l'Osasuna B, en un camp complicat com el Tajonar. Tenint això de referència estic tranquil. No crec que sigui quelcom definitori. El seu camp és similar al nostre.

L'equip es presenta exhaust després d'un final ben intens de Lliga?

Teníem molt clar que seria així. No ens ha vingut de nou. Cap rival de dalt fallava i hem estat picant pedra setmana rere setmana. Però quan ets primer i ja ho tens, se'n treu tot. La gent no està cansada, sinó amb ganes de jugar, perquè el que ens queda ara és un regal. Estem a 180 minuts de Segona B i no hi ha res que et pugui treure del cap aquesta idea.

Si no es puja, la temporada es podrà qualificar com un èxit?

Això no ho sé ara. S'hauria de valorar després. Però sí que crec que ser primers és un èxit. Rotund. A més, ens hem classificat per a la Copa del Rei. El que passa és que ara ho tenim tan a prop... No contemplo cap opció que no sigui pujar. N'estic convençut. Vaig venir a Llagostera pensant en això. El fet de no contemplar més opcions sempre t'ajuda a arribar més lluny a la vida.

I en l'àmbit personal ha sigut un èxit la temporada?

Sí. Estic molt content de com m'han anat les coses fins ara. He marcat gols, cosa que els últims anys no havia fet tant. Sempre s'ha confiat en mi i he jugat moltíssims minuts. Crec que m'he guanyat continuar jugant.

Són 14 gols. Gens malament.

No, gens. Però esperava donar un plus en aquest aspecte, encara que mai se sap com aniran les coses. Soc un davanter que estic molt en la disputa i no arribo tant a les segones jugades. Ha sonat la flauta. El que passa és que no se m'han demanat només gols, sinó molta altra feina i he generat accions per als companys. Només cal veure que la gent de dalt s'ha repartit bastant els gols. Això diu molt a favor de l'equip.

Què té el Llagostera que no hagi trobat en d'altres clubs?

T'identifiques només arribar, per la simpatia que genera i per la seva manera de fer. Això no ho trobes a d'altres llocs. Quan això passa, el jugador dona un plus perquè sents més teu el club. A part de ser futbolista, l'escut et representa.

Abans em parlava d'un «play-off» amb el Prat. És una de les seves millors experiències?

Sí, en tinc molt bon record. Vam guanyar la Lliga amb molta diferència i vam pujar a Segona B a la primera oportunitat. No vaig acabar jugant gaire aquell any, és cert, però l'alegria va ser immensa. És una de les meves fites esportives més grans. El grup, a més, era inigualable i guardo molts amics d'aquella època amb els quals continuo quedant sovint.

No és l'única promoció.

No, amb la Muntanyesa també en vam fer una altra. Però la cosa va anar diferent. Ens vam enfrontar al Formentera, que ens va deixar fora en un partit ben polèmic. Ho vaig compartir amb l'Amantini, ara companys al Llagostera. També tinc especial record d'aquell vestidor.

Vostè ha jugat tres temporades a Segona B. Li ha provat l'experiència?

Sí. Tots tres anys van tenir les seves coses bones. A Gavà va ser com fer un play-off. Perquè ens vam passar molts mesos sense cobrar, a punt de desaparèixer, però tot i això vam guanyar un munt de partits al tram final i vam ser desens amb 50 punts. El grup era excepcional i l'entrenador, Óscar Mena, un psicòleg excel·lent. Ell va aconseguir que el que hauria sigut un enterrament a qualsevol altre lloc es convertís en una festa constant. A més vaig fer set gols, una xifra important per ser la meva primera temporada. Després, Cornellà, per quedar a dalt i jugar fins i tot per pujar a Segona A. Amb l'Ontinyent també va anar bé, però d'aquell any guardo un petit deute amb el Llagostera.

Me l'explica?

A la penúltima jornada, els vam guanyar al seu camp amb un gol a l'últim minut i això els va condemnar a jugar el play-out. Van acabar baixant. Ara a veure si ajudo el club a tornar on mereix estar.

Es pugi o no, la seva intenció és continuar a Llagostera?

Sincerament, estic molt centrat en aquesta temporada i no he parlat d'això, ni tan sols ho he pensat. Sí que és cert que em faria molta il·lusió seguir aquí, ja sigui a Segona B com també a Tercera. Tot això s'ha de valorar, com és evident i sempre passa en aquests casos. El que sí que puc dir és que estic a gust i em sento amb confiança. El tracte és molt bo.

Si Óscar Mena era un gran psicòleg, què és Oriol Alsina?

En el camp psicològic i com a gestor, el grup el porta increïblement bé. Mai ven la moto a ningú, sinó que és clar amb tothom. Sap el que vol i això és important. Quan ha de gestionar situacions i moments és un geni. Ens ha arribat a sorprendre moltes vegades. És capaç de treure un somriure davant les situacions dramàtiques; o de fer tocar de peus a terra el vestidor quan les coses van bé. A més, treballa l'estratègia de manera brutal.