Avui en dia ningú discuteix Marc Gasol. El pivot català s'ha forjat una sòlida carrera a l'NBA amb les seves onze temporades als Grizzlies, convertint-se en un autèntic ídol a Memphis, i el seu traspàs als Toronto Raptors li ha obert la porta a objectius que tenia lluny del seu abast al que fins al mes de febrer havia estat el seu únic equip a la lliga professional nord-americana. Lluitar per guanyar l'NBA. Aquesta propera matinada, a les 3 hora catalana (en directe pel canal de Movistar #Vamos), Gasol pot guanyar el seu primer anell de l'NBA si els Toronto Raptors derroten els actuals campions, Golden State Warriors, en el sisè partit de la final. En el cinquè duel, la matinada de dilluns a dimarts, l'equip canadenc es va quedar a un punt del títol (106-105, després d'un parell de triples de Klay Thompson i Stephen Curry); i, en el cas que tornin a perdre aquesta matinada, dilluns tindrien una nova i última oportunitat en el setè i definitiu partit que es jugaria a l'Air Canada Centre de Toronto.

Ara bé, fa ara un mica menys de tretze anys, l'estiu del 2006, Marc Gasol era un pivot jove a qui el Barça es volia treure de sobre després que Dusko Ivanovic li hagués donat ben pocs minuts al primer equip (10 minuts de mitjana en 21 partits de lliga). Tenia dos anys més de contracte amb el club blaugrana, que, en el marc de l'operació de traspàs de Fran Vázquez, va marxar cap a l'Akasvayu amb una cessió per a dues temporades. El Barça, que llavors presidia Joan Laporta, va afegir la cessió de Gasol als 800.000 que va pagar al club de Fontajau per a un Fran Vázquez que, com en el cas de Raül López amb el Madrid, Antonio Maceiras es va voler treure de sobre només d'arribar al club per «racionalitzar» les despeses d'un club que, de fet, tenia poc de racional. Però això és una altra història i, esportivament i personalment el pas de Marc Gasol per Girona va ser clau en la vida de l'actual pivot dels Raptors. Tant que, a final de la primera temporada, el Barça el va voler recuperar i es va trobar un «no» com a resposta.

«He decidit quedar-me un any més a Girona. Aquest últim any he millorat molt i crec que el millor camí per seguir creixent és quedar-me a Girona; per a mi crec que és el millor», va assegurar Marc Gasol en una roda de premsa a Andorra l'estiu del 2007 després d'una temporada on amb Pesic a la banqueta, que primer va exigir el fitxatge de Dalibor Bagaric com a pivot titular per acabar-se rendint a l'immens talent de Gasol, el pivot va explotar jugant al costat de gent com Fucka, McDonald o dels seus amics Sada, San Emeterio i Germán Gabriel. Tampoc sense deixar d'escoltar mai els consells que sortien de la discreta boca de Darryl Middeton o d'atendre a les explicacions sobre com cuidar-se en l'alimentació del llavors preparador físic de Jesús Escosa. La temporada següent ja no hi havia Pesic, però amb Pedro Martínez a la banqueta el rendiment de Marc Gasol encara va ser més impactant tot i els problemes econòmics que van castigar el club tot l'any. A final de curs el Barça ja no es va poder plantejar ni recuperar-lo. Tothom tenia clar que el lloc de Marc Gasol era a l'NBA. El destí va ser Memphis, un ciutat que coneixia bé perquè hi havia viscut en els primers anys que hi va jugar el seu germà Pau, i on Marc Gasol s'ha convertit en un referent sense oblidar-se mai de la ciutat on va madurar i on, des de fa cinc anys, té en funcionament el Bàsquet Girona, que ara afrontarà la seva segona temporada a LEB Plata a l'espera que, en un futur, el seu president s'acabi convertint també en jugador. Un jugador que potser tindrà un anell de l'NBA.