Fa 30 anys el degà del futbol català va tocar el cel amb un ascens a Segona A que es va gestar al desaparegut camp del Carrer Cervantes amb un poble bolcat amb un equip que passava com una piconadora per les categories més modestes fins arribar a la de plata, on hi romandrien sis temporades. El tàndem Emili Caballero-Waldo Ramos va fer estralls amb aquell Súper Palamós que va situar a la petita població baix-empordanesa al mapa del futbol espanyol. Aquella fita històrica va passar un 11 de juny de 1989 i 30 anys després una colla d'exjugadors del degà van voler recordar ahir un dels artífexs d'aquell èxit, Waldo Ramos. El II Memorial Dani Cumí va anar a parar a mans dels veterans de l'Olot que després d'empatar a dos es van imposar a la tanda de penals als Robi, Carmelo, Xavi Molas, Solà, Edu Aguilar, Campos, Pibernat, Elies Martí, Déu, Iván Díaz, Casagran... Tots ells dirigits per un tàndem de luxe a la banqueta: Ramos i Yagüe.

Bromes, rialles i sobretot paraules d'elogi i agraïment al tècnic, en majúscules del degà, un Waldo Ramos que per sempre més perdurarà en la memòria d'aquells palamosins i palamosines que van viure els anys gloriosos del club. Quan va acabar el matx, dinar de germanor a la Fosca, tot recordant batalletes de tot un gat vell, del col·leccionista d'ascensos del degà. Quique Yagüe ho té clar. «La seva principal virtut és la humanitat. És una bona persona i, amb diferència, el millor tècnic que ha tingut el Palamós en els més de 120 anys d'història».

Què recorda d'aquella tarda de l'11 de juny de 1989?

Em recordo perfectament de tot, vam assolir una categoria que ningú s'ho pensava i va ser gràcies a la col·laboració de moltes persones. Gràcies a aquell ascens avui podem gaudir d'aquest estadi, dels annexos i de les instal·lacions del pavelló. D'això és del que més orgullós estic.

Quin era el secret d'aquell Súper Palamós que pujava tantes categories sense respir?

El secret d'aquell equip era la germanor, el meu coneixement de la majoria dels jugadors, la bona feina dels directius i que jo amb l'Emili Caballero érem com germans. Triomfar era molt bonic, però, l'endemà d'aquell ascens feiem l'àpat de celebració i a molts jugadors, desgraciadament, jo els havia de dir que per la categoria que assolíem no els considerava aptes. Això és el què més recordo.

El fa content veure que el recorden 30 anys després?

Sí, oi tant! A més a més, jo soc molt antic i el tema digital no el porto bé. A mi m'agrada més el catxondeo en viu i en directe que els whatsapps. Els que se n'han encarregat i m'han trucat són Quique Yagüe, Robi, Carmelo.... En fi, estic molt content de ser aquí.

El present del Palamós és la 1a Catalana. És irrepetible allò?

Miri, vaig agafar a l'equip a Regional i es va aconseguir. No soc cap déu; sóc una persona normal. Vaig ser amic amb els jugadors. Vindrà algú altre que ho podrà fer i es trobarà amb quelcom que nosaltres no teníem, unes bones instal·lacions perquè nosaltres no teníem res, només la il·lusió d'un poble i uns jugadors meravellosos.