Un cop trencada la filiació, com se sent, alliberat?

En certa manera sí, alliberat. Ha sigut una etapa molt interessant, hem vist futbol d'una altra galàxia, pel que és el Peralada, sobretot la primera temporada a Tercera i la primera a Segona B, que van ser molt maques. Però les conseqüències de la filiació comporten una marcada pèrdua d'identitat, i això ara ho podrem recuperar. Al principi això no ho captes, però et converteixes en un instrument al servei d'una altra entitat i en certa manera deixes de ser l'amo del club. I això acaba tenint també efectes sobre la massa social.

Se'n penedeixen d'haver sigut filial del Girona?

Encara estem en converses amb el Girona per tancar alguns temes, és aviat per dir si ens en penedim. Dependrà de com tanquem l'acord que hem de signar els dos clubs. Ara s'ha consumat la ruptura de la filiació i s'han arreglat les qüestions tecnicolegals. N'hem informat a la Federació Espanyola i a la Catalana. Però queda una segona part. Quina és? Com és públic i notori tenim una oferta damunt de la taula per seguir col·laborant amb el Girona, ho estem estudiant i farem una contraproposta que, quan estigui detallada, comunicarem. Som un club gironí que vol tenir relacions excel·lents amb tothom. Volem acabar bé amb el Girona i tenir-hi una relació cordial igual com la que tenim amb tots els equips que ens envolten.

Per què havien perdut identitat amb l'acord de filiació?

Perquè teníem una plantilla que per conveni era del Girona, per això èrem el Peralada Girona B, amb pocs jugadors de casa, que és un dels estàndarts que volem impulsar. El nostre camí és el que ha marcat l'Olot, n'hem parlat moltes vegades amb en Joan Agustí. L'aposta ha de ser per futbolistes del territori. Ara ho hem posat en marxa. Amb el retorn de Nitus Santos com a director esportiu, hem dut d'entrenador Albert Carbó, 14 anys al club. El nostre objectiu és crear un futbol base molt potent. Som un poble de 1.800 habitants i el primer equip ha de jugar on li toqui. Si pot ser a Tercera, hi serem, però no estirarem més el braç que la màniga per jugar en una categoria en què no ens pertoqui. L'important és que el futbol base agafi prestigi important. Sent filial del Girona hi havia un problema, que els nostres equips de base no podien pujar, perquè es trobaven amb el Girona i això ens limitava. Si la filiació hagués seguit més temps hauria sigut molt difícil recuperar la identitat del club. Potser és una sort que s'hagi acabat abans d'hora.

Tindran més públic a Tercera amb gent de casa que a Segona B com a filial del Girona?

Ara començarem la campanya de captació de socis. Els ímputs que ens arriben indiquen que la gent està francament contenta que hi hagi aquest cos tècnic i aquest jugadors. La filiació ens va fer perdre massa social. No en tinc cap dubte que tindrem més gent a Tercera que a Segona B. I les taquilles seran molt millors, perquè vindran aficionats del Sant Andreu, de l'Hospitalet... hi haurà el derbi contra el Figueres. Serà molt divertit. Aquesta temporada hem tingut 250 socis i l'objectiu és recuperar els 400 que havíem arribat a tenir. També volem recuperar espònsors que deixaven de col·laborar perquè no els agradava la Segona B.

La Segona B és una categoria irrecuperable?

Mai saps què pot passar. Estem confeccionant una bona plantilla, ja disposem de la columna vertebral. No estem tancats a col·laborar amb altres clubs. Es podria fer un equip que arribés a jugar el play-off però això no és un objectiu per si mateix. Hem d'estar on ens toca, a Tercera o a Primera Catalana, bàsicament. Però el futbol és una incògnita.

Els recursos per jugar a Tercera ja els tenen?

Si, està garantit. Jugarem a Tercera. Durant la filiació s'ha parlat molt de l'ajuda que el Peralada rebia del Girona però això s'ha d'aclarir. El Peralada també ha col·laborat econòmicament. No hem rebut diners del Girona. El Girona s'ha fet càrrec de la plantilla, això ningú ho discuteix, però nosaltres també hi hem posat diners.

Què n'espera de la temporada que ve?

Que recuperem massa social i que hi hagi equilibri. Que puguem mantenir la categoria, que bàsicament és l'objectiu principal. Tornarem a ser nosaltres mateixos. I això vol dir haver de patir per arribar a final de mes, pagar nòmines, lluitar cada partit per guanyar i fer els punts per salvar-nos...

Hi ha ganes de derbi?

Sempre. Tinc una gran relació amb en Narcís Bardalet, el president del Figueres. És una gran persona i un gran professional. Ara hi ha hagut jugadors del Figueres que han vingut a Peralada, però això són qüestions de futbol, sense mala fe. Amb el Figueres no hi tenim cap problema i la idea és seguir fent la Copa President, que enfronta els equips base de tots dos clubs. Serà una ocasió d'or per demostrar amb fets que a part de la rivalitat esportiva que hi ha entre els dos equips, en l'àmbit institucional la relació és molt bona.

Amb què es queda dels anys a Segona B?

Ens han servit per reorganitzar el club. L'hem professionalitzat una mica, posant-hi ordre. També ens ha permès jugar en camps històrics com els del Mallorca, l'Elx i l'Hèrcules. Miri el Mallorca, a punt de pujar a Primera i la temporada passada la van començar a Peralada. A l'estadi hi va venir el propietari del club, que també ho és dels Phoenix Suns de la NBA, Robert Sarver. Aquell dia el porter Suárez es va treure la clavícula de lloc en l'escalfament i jo vaig anar al camp per atendre'l. Sarver va quedar impressionat i em deia que no havia vist mai un president que també pogués atendre els jugadors.

Trobaran a faltar Chicho?

Chicho és una gran persona, molt professional, molt meticulós i detallista. Però com a entrenador el trobarem a faltar relativament perquè tenim l'Albert Carbó, que ho farà la mar de bé. Chicho ha deixat molt bon record, igual com el seu segon, Javi Garcia, i la resta del cos tècnic.