Fins a 16 temporades consecutives a Primera havia encadenat el Mallorca abans del «desastre». Fins l'estiu del 2013, quan va caure a un pou d'on li ha costat un munt sortir-ne. Ja no per enllaçar quatre anys a Segona A, que també. Principalment, perquè lluny de pugnar per pujar de nou ipso facto, l'entitat les va passar magres tot intentant salvar la categoria, al mateix temps que batallava amb problemes econòmics i la insatisfacció d'una afició exigent. El súmmum es va produir a primers de juny del 2017. El drama. El Mallorca baixava a Segona B, divisió pràcticament desconeguda. Una bofetada de realitat va ser la que va rebre el club, que tot i comptar amb una propietat teòricament solvent i capaç econòmicament havia perdut fins a un parell de categories en molt poc temps. El que hauria estat la mort esportiva per a altres equips, va servir en aquest cas de punt d'inflexió. Dos anys més tard del drama absolut, l'eufòria. Justificada al cent per cent. Perquè dissabte, el Mallorca tornava a Primera i ho feia per la porta gran. Era el premi a la feina ben feta, al treball constant, a l'aposta per una base que ha defensat aquest escut i que ha picat pedra fins arribar, de nou, al capdamunt. La culminació d'un camí que començava el 2017, a mitjan agost i al Municipal de Peralada. Un escenari antagònic al Camp Nou, Wanda i Santiago Bernabéu, la nova realitat que en breu donarà la benvinguda als de Palma.

El diumenge 20 d'agost d'ara fa un parell d'anys es jugava la primera jornada al grup tercer de la Segona Divisió B. S'hi estrenava el Peralada, que mai havia arribat tan amunt. Rebia tot un Mallorca, un dels pesos pesants de la lliga. Més que el resultat final, que també (0-1 gràcies a un gol de Javi Bonilla a la segona meitat), aquell partit va deixar d'altres anècdotes i titulars. Tant és així, que el Diario de Mallorca dedicava una pàgina sencera a una contracrònica d'allò més original en què es feia creus de «la nova realitat» que tocava viure a l'equip ja dirigit per Vicente Moreno. No només en destacava els «vestidors al pavelló annex», les «porres» que es feien al bar o la mainada que veia el partit «a tres pams de la porteria». També escrivia, a tall d'anècdota, que Robert Saver, propietari del club i també d'una franquícia majúscula com són els Suns de Phoenix de l'NBA, va haver de fer «cua al lavabo com qualsevol altre aficionat». «Faltaria més», ho rematava. Aquell migdia, fins a sis dels futbolistes que van tenir minuts (Reina, Sastre, Raillo, Lago Junior, Álex López i Abdón Prats) van participar el dissabte en l'històric duel amb el Deportivo. N'haurien pogut ser set perquè Pedraza, també a Peralada, no va jugar el cap de setmana en estar sancionat. I a més, Salva Sevilla va incorporar-se uns dies després d'aquell debut a Segona B.

Amb l'èxit consumat i Palma encara de festa, ahir va arribar el torn per a l'intercanvi de tuits. El Peralada va recordar el partit, l'inici de la meteòrica escalada. El Mallorca no va ser menys i va respondre. «Títol de la pel·lícula. Peralada, migdia d'estiu. Allà començà el retorn a Primera. Respectar el rival i haver de lluitar la victòria fins al darrer alè», es podia llegir al seu compte oficial. S'hi va sumar el president, Miquel Llobet. «Peralada és on el Mallorca va començar la formidable remuntada que l'ha dut a Primera i a Palma de Mallorca es troba l'arxiu dels Rocabertí, comtes de Peralada. Doble vinculació». ­Alguna resposta, fins i tot, s'animava a convidar el conjunt empordanès al Trofeu Ciutat de Palma. Queda dit.