Més d'hora que no pas tard, Tommy Robredo decidirà que ja n'hi ha prou i que ha arribat l'hora de penjar la raqueta. Segurament ho farà sense cap Grand Slam a les seves vitrines, però sí que deixarà enrere una carrera marcada per la regularitat i amb èxits notables i fites per al record. Va arribar a ser el cinquè del món lel 2006. Aquell mateix any, va guanyar el Màsters d'Hamburg en derrotar Radek Stepanek. El 2013 es va convertir en el primer jugador en capgirar tres partits seguits anant dos sets per sota del marcador i ho va fer a Roland Garros, torneig on, com a molt, s'ha plantat als quarts de final. Ara, als seus 37 anys, encara té ganes de donar guerra. Lluny, això sí, del focus mediàtic i del primer nivell. L'olotí tancarà un mes de juny excel·lent. Hi ha sumat dos trofeus. Al Challenge de Poznan, on va imposar-se a Rudolf Molleker per guanyar-lo, s'hi suma el recent Challenge de Parma. Robredo va derrotar Federico Gaio a la final per 7-6, 5-7 i 7-6. Són els seus èxits més recents i probablement no pas els últims. Suficient per escalar 42 llocs al rànquing ATP en ben pocs dies. Ara és el 174è del món. Molt lluny del seu sostre. Però segurament més amunt dels que molts s'esperaven. Ell avisa. Té corda per estona i pensa seguir jugant. I si pot ser, guanyant.