27 de juny de 2019
27.06.2019
Marta Xargay. Dinamo de Kursk i selecció espanyola

«Estic molt contenta que Palau i Petrovic juguin a Girona, tant de bo un dia també pugui tornar jo»

27.06.2019 | 00:35
«Estic molt contenta que Palau i Petrovic juguin a Girona, tant de bo un dia també pugui tornar jo»

Hores d'abans de començar aquest vespre jugant contra Ucraïna a Riga (20.00, Teledeporte) la seva quarta participació en un Campionat d'Europa amb la selecció espanyola, dos ors i un bronze, Marta Xargay (Girona, 1990) parla del seu paper en un equip que no té la referència ofensiva dels últims anys, Alba Torrens o de la il·lusió de fer en aquest campionat un pas endavant cap als seus segons Jocs Olímpics: «Els jocs són molt especials. No sé gairebé com explicar-ho, per mi cada dia a Rio de Janeiro va ser un èxtasi total. I crec que a Tòquio encara serà millor». Xargay també comenta amb satisfacció com la seva amiga Sonja Petrovic s'ha reunit amb la seva companya d'habitació a la selecció, Laia Palau, per jugar juntes a Girona: «La gent està jugant en llocs on a mi m'agradaria ser-hi i és superespecial que la Laia i la Sonja estiguin jugant a la meva ciutat i al club de tota la meva vida, sobretot perquè també hi és l'Èric (Surís). Tant de bo un dia pugui tornar jo a casa».

En aquest Europeu, Marta Xargay i Laia Palau continuen compartint habitació?

Sí. És clar que sí. Això no canvia mai.

Després de tants anys a la selecció, aquesta deu ser l'habitació on es talla el bacallà, oi?

No, no... Per sort no tenim aquesta responsabilitat. La Laia és la capitana i la que ha de posar ordre si alguna vegada és necessari, que no passa gairebé mai, però la nostra habitació sempre està oberta per ajudar les companyes i intentar ser un exemple.

I a dins de la pista, la baixa de l'Alba Torrens fa que el paper de Marta Xargay hagi de ser més important?

Jo crec que no. És clar que la baixa de l'Alba és molt important perquè és el nostre referent ofensiu. Però, l'any passat en el Mundial ella ja no estava al cent per cent físicament, i això va fer que moltes haguéssim d'aportar més i una característica bona d'aquesta selecció és que tothom se sent important. Totes tenim el nostre moment i si hem de donar un «extra» ho fem. Més que una selecció, som un equip o una família i al final venim aquí a passar-ho bé i a gaudir.

L'«extra» de Marta Xargay és haver de mirar més a cistella. Fer més punts?

Ja fa temps que miro més la cistella. Crec que el meu bàsquet ha evolucionat, abans sí que destacava més pel que en diuen «intangibles» i era més defensiva. Però a qui no li agrada fer punts? És clar que amb la baixa de l'Alba tenim dèficit de punts i jo intento ajudar aquí, però continuo defensant com ho he fet sempre.

Al seu club, Dinamo de Kursk, no tenen dèficit de punts i hi ha el mateix entrenador als dos llocs. N'ha parlat amb Mondelo de la diferència de rols?

Sí, sí (riu). Allà no falten punts, és una altra història. Són rols molt diferents, vaig anar a Rússia conscient del que hi anava a fer i quin paper tindria. Ara, quan vam arribar aquí a la selecció, en vam parlar i jo ajudo en el que ell creu que necessita de mi.

França, Bèlgica, Rússia... Quines són les principals rivals per arribar lluny?

Totes aquestes, més Sèrbia que juga a casa. Moltes. En el nostre grup mateix, guanyar Ucraïna no serà fàcil com tampoc Letònia que és l'altra amfitriona. Hi ha moltes seleccions i no tinc gens clar que passarà. Molts països han nacionalitzat jugadores i el nivell cada cop és més alt.

Els sis primers llocs donen plaça per al preolímpic. Pensen en el tall per als Jocs?

És clar que sí. Aquest és l'objectiu. Acabar entre les sis primeres i després veure què passa. Crec que totes, de la primera jugadora a l'última passant pel cost tècnic, tenim al cap anar a Tòquio. I més després de viure l'experiència de Rio de Janeiro en els últims Jocs, ara volem repetir. Qualsevol esportista pensa en anar als Jocs. Un cop classificades, si ho aconseguim, després mirarem d'arribar el més lluny possible en aquest Europeu.

Manté encara un record tan dolç del Jocs Olímpics de Rio?

Sí. Els jocs són molt especials. No sé gairebé com explicar-ho, per mi tots els dies van ser un èxtasi total. I crec que a Tòquio encara serà millor.

L'estiu passat va anar del Mundial al seu nou equip a Rússia, ara juga l'Europeu i l'estiu que ve ja pensa en els Jocs. Aquí no es para mai?

(Riu). Sí. És un no parar... Després del Mundial vaig tenir tres o quatre dies per passar per casa i fer les maletes per anar Kursk. Però al final estic fent una feina que m'agrada i en la qual m'ho passo bé. És la meva feina i tinc la sort de poder treballar de la meva passió, a banda que la carrera és curta i l'haig d'aprofitar. Però també he de dir que quan acabi l'Europeu tindré uns mesos de vacances per poder anar a casa, estar amb la família, desconnectar, fer algun viatge...

Parlant de casa. A la seva, a Girona, hi juguen Laia Palau i Sonja Petrovic. Encara no és l'hora de Marta Xargay?

Sempre he dit que voldria tornar a casa. Estic molt contenta que la Laia estigui jugant a Girona i que la Sonja hagi fitxat, perquè és una de les meves millors amigues... La gent està jugant en llocs on a mi m'agradaria ser-hi i és superespecial que estiguin jugant a la meva ciutat i al club de tota la meva vida, sobretot perquè també hi és l'Èric (Surís). Tant de bo pugui tornar jo també un dia a casa. Sempre ho he dit.

Va haver de convèncer Petrovic que Girona era un bon destí per a ella?

Jo sempre li he parlat molt bé, de Girona. Crec que va fer fàcil. Com que estàvem juntes a Kursk hem seguit la temporada que ha fet l'Uni; i Girona és una gran ciutat, a prop de Barcelona, i si algú et parla bé d'un lloc suposo que és més fàcil anar-hi.

Per la gent de Girona que la coneix menys. Com és la Sonja Petrovic jugadora?

És un espectacle. La millor jugadora europea i, sobretot, el caràcter que té dins de la pista perquè no li agrada gens perdre és molt ambiciosa sempre amb moltes ganes de guanyar i fer millors a les seves companyes. Jo he jugat tres anys amb ella i he gaudit molt jugant i veient-la jugar.

I mentrestant Marta Xargay continuarà a Kursk. Adaptada a Rússia?

Bé, ha estat un any difícil. No he tingut molts minuts, el primer any que arribes a un equip sempre és difícil. Hi havia una plantilla molt llarga amb, per exemple, sis estrangeres quan a la Lliga russa només en poden jugar quatre i s'han de fer rotacions provocant que la temporada es faci llarga.

I la vida fora de la pista?

A Kursk, més enllà del bàsquet no hi ha res més. I, és clar, jo venia de Praga, una ciutat on tenia una vida fora del bàsquet i ho trobes a faltar. Però, al final, tot són experiències i he tingut la sort que hi havia la Sonja (Petrovic) i hem pogut fer moltes coses juntes. Tens una amiga que és com gairebé família i tot és molt més fàcil

Abans deia que tindrà uns mesos de vacances després de l'Europeu, aprofitarà per venir a Girona a controlar la botiga o toca desconnectar?

Vinc a casa corrents, sobretot perquè la meva germana està a punt de ser mare... Estaré a Girona per gaudir una mica de la família, mirar alguna cosa de la botiga i intentar també fer algun viatge. Tinc poc temps per fer aquestes coses i l'he d'aprofitar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Quan sentim junts, sentim més gran

Un grup de WhatsApp entre aficionats d'equips rivals? L'experiment sonor 42 passions va fer bategar els seus cors a l'uníson seguint el ritme de la identitat sonora d'LaLiga


Buscador de deportes