Fa menys d'una setmana que el mundial de futbol femení disputat a França va acabar. Una copa del món que ha significat un impuls per a aquest esport. Per una banda, podríem dir que aquesta edició ha polvoritzat tots els rècords establerts fins al moment. Tant en àmbit nacional (a Espanya més d'un milió de persones van veure el partit de vuitens de final entre la selecció espanyola i els Estats Units) com en àmbit internacional (les televisions holandeses van enregistrar un share de fins a sis milions d'espectadors a la gran final). No obstant això, aquest Mundial serà recordat pels moviments reivindicatius mostrats. Una de les màximes exponencials va ser la capitana dels Estats Units, Megan Rapinoe. La jugadora dels Seattle Reign s'ha fet un fart de pronunciar-se públicament sobre la política de Donald Trump, amb qui va tenir un intercanvi de declaracions abans del Mundial, i sobre la comunitat LGTBI.

«Estic molt a favor de les paraules que va pronunciar (Rapinoe) i de tota la repercussió que s'ha desencadenat». Ella és la Marina Barneda, portera de Palamós que ha posat punt final a la seva etapa com a jugadora del Sant Pere Pescador després de dues temporades per complir un dels somnis que ha tingut des que era petita: jugar als Estats Units. «Tot va començar fa dos anys quan vaig anar al MIC amb la selecció gironina», allà l'empresa I-con Sports es va posar en contacte amb ella per oferir-li una beca universitària. «El que et fan és un perfil esportiu. Com una mena de currículum professional on pengen vídeos per què les diferents universitats americanes et puguin veure», afirma la jove de 21 anys. Un somni que va haver d'ajornar, ja que volia ajudar el Sant Pere Pescador a assolir el seu objectiu a la Segona Divisió Femenina. «Veníem d'ascendir a aquesta categoria. Tenia ganes de gaudir d'aquesta divisió abans d'anar-me'n cap els Estats Units».

Un termini que ha arribat al seu final aquest mateix estiu, quan la jove portera emprendrà el seu nou camí al Missoury Valley College. Allà l'equip de futbol femení disputa els seus partits a la primera categoria de la NAPA. O el que és el mateix, la primera divisió universitària de futbol. Tot i fregar l'elit de l'esport, la palamosina encara el nou destí amb moltes ganes, il·lusió i humilitat. «Hauré de vigilar molt la nutrició. A més la temporada acaba al novembre. Després fins al juny es fan tornejos entre les universitats», apunta Barneda, que realitzarà fins a tres sessions d'entrenament diàries durant la pretemporada: dues amb les seves companyes i una específica de porteres.

La portera es va iniciar en el món del futbol fa 13 anys al Calonge. Després va defensar la porteria de l'Estartit, del Pontenc i finalment del Sant Pere Pescador. Tot i veure complert el somni de poder jugar a futbol al país americà, la Marina no descarta, en un futur, tornar al futbol espanyol després d'un temps. Finalment, la portera gironina apunta que des de la universitat americana li han posat les coses bastant fàcils per acceptar la proposta. «He tingut moltes facilitats a l'hora d'acceptar la beca. Em convaliden el primer any de CAFE que vaig fer a Girona i a més em paguen tota la matrícula universitària», afirma Marina Barneda, que va arribar a tenir fins a cinc ofertes de diverses universitats.