El passat 14 de juliol van acabar els World Roller Games de Barcelona. O el que és el mateix, els Mundials de patinatge. Uns campionats amb uns grans resultats per als clubs gironins. Sobretot perquè el CPA Olot es va endur la plata i el CPA Girona va aconseguir la medalla d'or en grups xou després d'enlluernar altre cop a tothom amb el seu Bacterium. Una posada en escena que deixa bocabadat qualsevol des de principi de temporada, on el conjunt de Nuri Soler va poder alçar-se al lloc més alt del podi en el Territorial celebrat al gener al pavelló de Fontajau. Després vindrien el Campionat de Catalunya a Reus, l'Espanyol a Guadalajara i ara el Mundial.

Aquest metall ha costat anys de feina i treball dur, però al final ha arribat. És la cirereta d'una temporada exemplar. Un any en què una de les patinadores habituals, la Juliana Giovanardi, ha hagut de fer un pas al costat per continuar amb els seus somnis. El passat mes de maig la jove de 24 anys va decidir comunicar que havia d'abandonar la plantilla del CPA Girona. «Havia de triar entre continuar patinant o començar a estudiar allò que volia. No ha sigut gens fàcil deixar-ho. I més quan saps que el Mundial és a Barcelona, a casa teva. Hagués estat molt bé retirar-se allà», comenta la jove de 24 anys, que ha realitzat aquest curs acadèmic un màster en Programes Tv i Entreteniment a Barcelona.

A la ciutat comtal hi anava a la tarda a classe i quatre cops per setmana. Això li impedia poder combinar els estudis amb els entrenaments. «L'últim tren sortia molt tard. Era gairebé impossible arribar a l'hora i fer l'entrenament sencer», comenta. La Juliana, que té clar que el seu futur és en el món de la televisió, només podia assistir als entrenaments del cap de setmana perquè «entrenàvem tres dies: dimecres, dissabtes i diumenges. A més, quan teníem competició havíem d'afegir els dilluns també». Amb això, s'havia de saltar dos dies d'entrenaments quan arribava la competició. Un fet que «és injust per a les meves companyes. Elles hi anaven tots els dies i jo només dos. No crec oportú que jo hagués competit també».

Tot i haver deixat els patins, la gironina està segura que no és un punt i a part en la seva carrera com a esportista. Creu que «d'aquí uns anys segur que torno.» Una enyorança que ha viscut de primera mà aquests Mundials, ja que veia a totes les seves companyes competir mentre ella cobria l'esdeveneminent per a la televisió. «Han sigut moments durs. Trobava a faltar poder estar allà a la pista. Ho he passat molt malament». I afegeix: «Tot i això, estic molt contenta per les meves companyes. Puc dir que comparteixo els èxits amb elles. Estic molt orgullosa d'elles», assevera. Encara avui el lligam de la gironina amb aquest esport és fort, perquè entrena un grup de nenes de categoria xou petit a Barcelona.