21 de juliol de 2019
21.07.2019

Un aventurer català se salva de la mort al Nepal

Raül Corominas explica com va aconseguir sobreviure en una situació límit a l'Himalaia

21.07.2019 | 10:29
Un aventurer català se salva de la mort al Nepal

Cada dia prenem decisions que ens condueixen a encertar o a errar. Sovint són sobre foteses, temes trivials. Però de vegades n'hi ha que et poden canviar la vida. O posar-hi el punt final. L'aventurer avinyonenc Raül Corominas, Rusky, en va errar moltes en el seu recent viatge al Nepal, i li hauria pogut costar clar. Però ho pot explicar i extreure'n conclusions. Una d'elles és que potser cal valorar els senyals que se't presenten per fer una tria o una altra. Clar que això ho pots dir quan el pitjor ja ha passat.

Corominas va tornar per quart cop al Nepal, aquest cop per fer travesses en solitari, motiu pel qual havia de portar molt pes a damunt, gairebé vint quilos. «Segurament massa», com reconeix. Explica que «en l'arribada a Nepal ja em van dir que aquest any hi havia molta neu i pluges torrencials. Ho vaig comprovar en el primer viatge en autobús des de Kàtmandu». Malgrat això, els primers dotze dies van ser tranquils, «amb adaptació a l'alçada prop de Jumbesi. Fins i tot vaig assistir, al monestir, a la cerimònia en què la reencarnació d'un lama, un nen de quatre anys, es veia a ell mateix, un cos banyat en or i mort ara en fa deu».

El dia D

El dia més dur de la vida de Rusky va començar amb dubtes. «El temps era canviant i no sabia si fer la travessa. Al matí, la noia de l'hostal, la Dolma, em va ensenyar que havia atrapat una rata amb una trampa. Més endavant vaig pensar que aquest era un vaticini del que em passaria a mi».

Tot i els problemes meteorològics, Corominas va iniciar l'ascensió a una muntanya. «A prop del cim, però, em va sorprendre la boira. Vaig arribar a dalt, però ja no sabia cap on tirar. Només hi havia neu, però guiat pel vent de l'altra banda vaig descendir durant una hora». Ja a baix, «vaig trobar un corriol i pensava que me n'havia sortit. Però aleshores va començar una forta tempesta. Vaig pensar si quedar-me allà i descansar, però vaig decidir tirar avall. Va ser la meva primera gran errada». No seria l'última.

Perquè amb els vint quilos a l'esquena només tenia l'obsessió de descendir. Vaig arribar a una clariana, ja plovent molt. Però no hi havia corriol. Vaig poder tornar-hi a parar. Però volia sortir d'allà com fos». Segona errada. Perquè «a poc a poc em vaig anar tancant portes jo mateix. Amb el pes a l'esquena no podia grimpar i, de cop, em vaig trobar sol amb dues parets verticals al costat i només una canal per on passar que desembocava en un riu dels que hi ha per fer barranquisme».

Sense xarxa

Corominas podia haver deixat la motxilla, però s'hauria quedat sense menjar i perdut. «Portava una corda i d'altre material, i vaig improvisar un ràpel d'emergència. El primer salt era d'uns quaranta metres i a la corda li'n faltaven tres o quatre per arribar a baix. Vaig pensar que no me'n sortiria, però m'havia d'arriscar».

Aleshores va iniciar un seguit de ràpels «de 35 o 40 metres. Per sort anava trobant arbres al mig i podia anar llançant la corda. Després de fer-ne vuit, vaig trobar el riu gran, el que sortia al mapa».

Ja era fosc i Corominas va decidir, ara sí, que tocava passar-hi la nit i «eixugar-ho tot, sobretot unes rúpies que portava que em servirien per comprar roba nova i d'altre material». Perquè l'aventura no s'havia acabat. L'endemà havia d'abandonar la tenda i altres elements que pesaven set quilos més, i travessar les pedres del riu, no hi havia sortida. «Vaig buscar una zona amb blocs força junts. Un mal pas em faria anar riu avall, però me'n vaig poder sortir».

Ja a l'altra banda, «buscava restes humanes, ni que fossin plàstics. Finalment, vaig veure terra trepitjada, una clariana i una bar-raca». Davant de la casa hi havia una dona xerpa que munyia un iac. «M'hi vaig acostar, emocionat per haver salvat la vida. I el vaig veure. Al costat de la dona i de l'animal hi havia un vedell mort. No havia sobreviscut al naixement. I després de la de la rata, vaig tenir una altra visió: el iac havia mort per salvar la meva vida. El que més em va sobtar va ser la tranquil·litat de la dona, que hauria d'estar desesperada per haver perdut un animal. Vaig sentir que tots allà, ella, jo i la vaca, sabíem que això era el que havia passat». Després de dos dies caminant, i masegat, Corominas va tornar a Kàtmandu i, recuperat, va iniciar una altra travessa.

La infecció

Després d'uns dies de nova aclimatació va trobar «un italià, el Valerio. Ell tenia una tenda com la que havia deixat al riu i volia fer el mateix que jo. Va començar a tirar amunt i li vaig dir que el trobaria en dos dies, però de cop em vaig començar a trobar malament i cansat, dèbil i notant-me febre. Vaig iniciar la travessa, però vaig veure que no podria avançar. Vaig dir a uns russos que, si el veien, li diguessin que havia girat cua». Havia après la lliçó.

De tornada a Jumbesi «ja vaig demanar que em vinguessin a rescatar amb helicòpter. No podia baixar i quedar-me atrapat. Portava antibiòtic i en vaig començar a prendre. Després d'una nit, em va venir a buscar l'helicòpter amb un nord-americà i un noi nepalès en pràctiques. Em van ingressar a un hospital de Kàtmandu, on em vaig recuperar. L'aventura havia acabat». Això sí, amb una conclusió: «No deixar mai de lluitar per molt fosc que ho vegis tot i per molts quilos que duguis a sobre».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any


Buscador de deportes