La temporada passada el Baxi Manresa va fer fruir la seva parròquia d'allò més. L'equip del Bages va firmar un any que passarà a la història. Van finalitzar la lliga en vuitena posició. Això els va fer obtenir el sempre anhelat bitllet per als play-off, però en acabar en aquesta plaça van haver d'enfrontar-se al totpoderós Reial Madrid. Un rival amb qui no van poder fer res, malgrat tot.

Part de culpa dels bons resultats obtinguts la tenen dos gironins que van formar part de la plantilla la temporada passada: Yankuba Sima i Guillem Jou. El primer es va estrenar aquesta temporada amb els del Bages, en canvi Jou, amb 21 anys, fa ja moltes temporades que és a Manresa, les últimes en la dinàmica del primer equip. «Va ser un any fantàstic. El valoro molt positivament. Donaria una nota alta tant a pel que fa a grup com personal» apunta el de Llagostera que va firmar 2. punts i 1rebot per partit de mitjana. I afegeix: «al principi em va costar molt adaptar-me al joc. Però mica en mica vaig anar guanyant confiança i pes en els partits. Veia que ho feia millor. A més l'equip anava sumant victòries. Tot anava rodat». Fa dos cursos va assolir l'ascens a l'ACB després de jugar a Leb Or amb un altre gironí, Jordi Trias.

Els mèrits fets durant el transcurs de la lliga han donat els seus fruits: el manresans van veure el seu nom en el sorteig de la fase de grups de la Basketball Champions League realitzat el passat 4 de juliol. Una fita, la de jugar competició europea, que el Nou Congost vivirà 20 anys després. «Estem molt contents. Sens dubte, és un nou repte pel club. A nivell personal encararé la nova temporada amb moltes ganes i molta il·lusió», apunta Jou que jugarà la segona temporada a l'ACB.

La temporada que està per encetar comptarà amb un nou inquilí a la banqueta manresana. Es tracta de Pedro Martínez, un vell conegut per terres gironines ja que va dirigir l'Akasvayu Girona la temporada 2007-08. Tot i el canvi d'entrenador, el llagosterenc espera tenir el mateix rol que tenia l'any passat. «Encara no he parlat amb en Pedro. Però suposo que tindré el mateix rol que posseïa; que és el d'ajudar a l'equip fora de la pista, fent grup i ajudant als nous fitxatges, i dins d'ella, aportant ganes i treball per què les coses funcionin».

El futur del bàsquet gironí

El jove escorta llagosterenc és un apassionat del bàsquet. De petit, recorda que«anava a veure els partits a Fontajau. El pavelló s'omplia de gom a gom», apunta. De fet, emplenar el feu gironí és un dels objectius del Bàsquet Girona per poder aconseguir, paulatinament, ascensos fins l'elit. «Espero poder enfrontar-me d'aquí a uns anys al Girona en la màxima categoria nacional».