Migue González és història viva del Girona FC. Autor del gol contra el Ceuta, el 15 de juny de 2008, que va valer l'ascens a Segona, encara figura com el futbolista que més cops ha defensat la samarreta blanc-i-vermella a l'LFP (215, sempre a la categoria de plata), i qui més se li acostava, Pere Pons, amb 203, aquest estiu se n'ha anat a l'Alabès. Migue va anunciar ahir la retirada amb una carta de comiat al Facebook, i amb 39 anys obre una nova etapa tornant a Montilivi per integrar-se en l'estructura del futbol base. A Girona hi va jugar set temporades, una a Segona B i sis a Segona A. En total, 242 partits de Lliga, que el converteixen en tota una icona del club.

«Avui he decidit fer el pas que cap futbolista mai no vol fer, però que a vegades alguna cosa al teu cap i la sensació personal et porta a fer», escrivia el central, que ha jugat les dues últimes campanyes al Sabadell, a Segona B. Migue, quan es va acabar la temporada, encara es veia amb ganes per seguir en actiu, però finalment ha optat per penjar definitivament les botes. En la carta de comiat agraeix «als meus pares, fills i familiars» que l'hagin acompanyat «en aquesta gran marató de futbol que he viscut durant 32 anys». Diu que se'n va «sense haver aconseguit alguns dels objetius marcats al llarg de la meva vida professional» però a la vegada conscient de ser «un privilegiat per haver-ne assolit d'altres i pels valors que l'esport m'ha donat». I afegeix que ara inicia una nova etapa en la qual li agradaria transmetre els seus coneixements «des de l'altre costat». Poca estona després que Migue publiqués l'escrit a les xarxes socials, el Girona anunciava el seu retorn dins l'estructura de la base.

Migue, que va arribar a jugar al Barça C, va començar a destacar a Segona B amb el filial de l'Sporting, el Mataró i el Figueres. Abans d'arribar a Girona, també va jugar al Terrassa, a la categoria de bronze. A Montilivi hi va aterrar l'estiu de 2007, just quan l'equip havia ascendit a Segona B de la mà de Ricardo Rodríguez i Salamero. Aquest tàndem tècnic no va continuar i de la mà de Raúl Agné va celebrar l'ascens a Segona A i va debutar un any més tard a la categoria de plata. Després de set anys al club, va passar per l'Alabès, l'Huracán, el Cadis i el Sabadell.