No hi ha manera. Ni posant tota la insistència del món, ni plantant cara tot i els obstacles. El Peralada, que va millorar la imatge respecte a la seva estrena, continua sense sumar cap punt. No preocupa, perquè encara és aviat. Però els homes d'Albert Carbó faran bé de començar a lligar resultats, abans que la cosa es compliqui de debò. Després d'un estiu ple de canvis, millor no adquirir l'hàbit de les derrotes.

Un gol de Romo, passada la mitja hora de joc, va fer saltar pels aires el plantejament del Peralada, que va sortir decidit a atacar però que no va tenir la sort de cara. L'associació entre Ferrón i Medina es va quedar a mig camí del desitjat, perquè ho van fer tot bé, excepte el gol. I sense gol, tot es complica. González, el porter visitant, va treure tot el que es podia treure, i una miqueta més. Ferrón, Medina i Ortiz segurament s'han passat la nit somiant amb ell. També van tenir ocasions Vilanova i Mercader, desencertats.

On no va arribar González, va aparèixer la fusta. Només sortir del descans, el Peralada va gaudirs d'una doble ocasió que ningú sap com no va entrar: primer Puig, amb xut al pal dret, i després Cunill, enviant el rebot al travesser, es van posar les mans al cap. També ho va fer el públic, que es va queixar per un possible penal no xiulat en unes mans d'un defensor, que va bloquejar un xut de Ferrón que entrava. El Santfeliuenc, amb el setge rebut, va tenir temps per crear perill. Es va unir a les queixes, demanant una altra falta a l'interior de l'àrea, i va rematar a la fusta, en una ocasió de Collado. Però es va quedar els tres punts, que realment és l'únic que compta.