L'or que la selecció espanyola sub-18 de bàsquet es va penjar diumenge a l'Europeu 3x3 de Geòrgia té un sabor molt gironí. Començant per l'entrenadora, la figuerenca Anna Junyer, i acabant per la plantilla, amb una aler banyolina, Júlia Soler, i una pivot de Roses, Júlia Moya. Totes dues comparteixen equip, el Citylift GEiEG Uni, que aquest curs debutarà a Lliga Femenina 2, i estan entrenant amb la primera plantilla, amb la qual ja han debutat a l'elit tot i la seva joventut. A més, una altra component de l'equip espanyol 3x3, Laura Méndez, ha arribat aquest estiu a Sant Narcís per reforçar el GEiEG Uni en el repte de competir a la segona categoria del bàsquet femení espanyol. Només l'andalusa Marta García (Segle XXI), la quarta component de la selecció, no té un vincle gironí.

Moya, Soler i Méndez van tenir poc temps de celebració perquè ahir a la tarda ja tornaven a ser a Girona per reincorporar-se als entrenaments del GEiEG Uni al pavelló Lluís Bachs. A l'objectiu les noies de Joan Pau Torralba ja hi tenen el debut oficial, dissabte, a casa (18.15), contra el Barça CBS, en la primera jornada de la Lliga Catalana. Abans de tornar a la feina, Laia Moya explicava que «el 3x3 és un bàsquet diferent, molt ràpid i àgil» i destacava que poc té a veure amb l'habitual de 5x5. «Hi ha països on es fan competicions oficials d'equips 3x3 i cada vegada la FIBA té més interès a donar a conèixer aquesta modalitat». Ella hi ha arribat aquest estiu «quan em van trucar per fer el preeuropeu a Itàlia a finals de juliol». Espanya es va classificar i, no satisfeta amb això, a Tbilisi (Geòrgia) es va penjar l'or sense perdre cap partit. A la fase de grups van caure Ucraïna i Turquia; a quarts de final, Israel; a semifinals, França, i en el partit decisiu pel títol, Alemanya (16-17).

Júlia Soler també estava molt orgullosa de l'èxit. Per ella aquesta medalla va ser sorprenent: «No ens ho esperàvem. Vam anar partit a partit, a l'expectativa, i només havíem fet un entrenament totes juntes a Girona abans de marxar a Geòrgia. Amb l'Anna Junyer, la seleccionadora, ens coneixíem però no m'havia entrenat mai, i vam tenir una bona entesa». La disciplina del 3x3 també és nova per a l'aler banyolina, que aquest estiu, a més, havia quedat cinquena a l'Europeu sub-18 en la modalitat clàssica de 5x5. Amb 18 anys i a les portes d'una temporada on «vull seguir creixent» amb el repte de consolidar l'equip de Lliga 2 i ajudar, quan sigui necessari, el primer, també encetarà estudis: un doble grau d'ADE i Economia a la UdG.

El bàsquet 3x3 es juga en una única part de 10 minuts, amb possessions de 12 segons. Els equips tenen quatre jugadores, tres d'elles en pista. I una de les curiositats és que mentre el joc està actiu no es pot tenir cap mena de contacte amb l'entrenador. «Els temps morts es fan només amb les jugadores, allà parlem de quins canvis podem fer o què necessita l'equip. Tot t'ho has de fer tu mateixa. La veritat és que és una altra forma de jugar, molt ràpida i àgil. En el bàsquet 5x5 tenen més valor les jugades i que es mogui la pilota, aquí tot va amb més celeritat», apunta Laia Moya, també de 18 anys, que aquest curs combinarà el bàsquet amb els estudis de Magisteri.

Moya, Soler i Méndez no són les úniques jugadores vinculades a l'Uni amb títol de 3x3 aquest estiu. A l'Europeu sènior, Espanya hi va guanyar la plata. Amb la base del primer equip Núria Martínez a la selecció. Que tres de les quatre components de la selecció siguin del mateix equip, el GEiEG Uni, és un avantatge doble. La pivot de Roses admet que «la meva compenetració amb la Júlia (Soler) és molt gran perquè fa temps que juguem juntes, i a la Laura (Méndez) també la coneixia de la selecció catalana i l'espanyola». Ara, aparcada la internacionalitat d'aquest estiu, per davant ve el repte de consolidar el projecte de Lliga 2. «Venim d'un gran èxit com va ser l'ascens i ara ho intentarem donar tot, sense oblidar, però, que l'objectiu és formar jugadores», assegura.